La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aprendre a odiar els amics
M’envia un correu el coronel Viatxeslav Khartxenko i després un Zoom link. Ens veiem. Feia set mesos que no parlàvem des que el vaig entrevistar dos dies després que els russos bombardegessin casa seva a Khàrkiv.
El coronel va servir vint anys a l’exèrcit soviètic abans que es convertís en l’ucraïnès, on va seguir en actiu dotze anys més i encara ensenya a l’Acadèmia als seus enginyers.
Li reconec que el seu anglès, en tan sols sis mesos, ha millorat més que el meu: Viatxeslav, Slava per als amics, és un exemple de la facilitat dels eslaus per als idiomes, la música i les matemàtiques... I per a l’odi i la guerra? Més que nosaltres?
Li pregunto pels amics russos que va fer a l’exèrcit soviètic, molts d’ells també científics, amb els quals se n’anaven de vacances amb la família, jugaven a futbol, feien broma, cantaven, bevien i menjaven junts durant dues dècades quan ser ucraïnès no era tan diferent de ser rus. “T’avens amb aquells camarades ara, Slava? Continuen sent amics els teus fills i els seus? I les vostres dones? Encara s’intercanvien consells sobre quadres com els que pinta la teva? Hi veuen les seves al·legories de la llibertat d’Ucraïna?”.
La primera resposta és un silenci... “Hem estat llegint història, mirant documentals i parlant d’això amb la família des que va començar aquesta guerra el 2014. Encara mantenia contactes amb amics russos fins que vaig veure els seus tancs acostant-se a canonades a les portes de casa meva a Khàrkiv”.
“Em van enviar e-mails i SMS preguntantme com estava i jo els vaig enviar fotos dels edificis destruïts: ja no m’han tornat a dir res”. En minuts l’amistat de dècades va desaparèixer entre la runa com els lligams de família entre tants russos i ucraïnesos i les vides de tants soldats i civils.
Li dic que és massa fàcil i ràpid convertir la simpatia de segles en odi instantani en nom d’una pàtria somiada per líders embogits. Ha passat massa vegades a Europa i sempre diem que serà l’última i no ho és. I, després d’un altre silenci, el coronel torna a parlar-me de com de brillants són els seus nous alumnes. ●