Marilyn, què t’han fet

carn. un tros de carn. Això és el que ets, li deixa anar Joe Dimaggio abans i després de pegar-li. marilyn monroe va ser per a moltes persones, incloent-hi el seu segon marit, un tros de carn, una carn apallissada, humiliada, violentada moltes vegades al llarg de la seva vida i de les nombroses biografies, novel·les, articles, pel·lícules i ara biopics, aquest gènere de relat-de-no-ficció-però-ficcionat, és a dir, fictici, justificat en el fet que la literatura i la creació omplen els espais que deixen en blanc les biografies. un tros de carn, marilyn monroe, que Hollywood va devorar com tenia per costum, però la digestió arriba fins a Blonde i el seu farcit literari.

tres hores de dolor per a l’espectador, desconcertat per una igualment desconcertada Ana de Armas, impressionant quan transmet la que es presenta encara que no es digui com la característica bàsica de l’actriu que interpreta: indefensió, maltractada una vegada i una altra i incapaç de sobreposar-se una vegada i una altra, una mirada perduda de nena que no ha sabut o no ha pogut créixer, però ens preguntem si aquesta és tota la Norma Jeane que va viure, va lluitar per ser actriu i ho va aconseguir, que es va interessar per la literatura i la política, que buscava més, molt més, de la interpretació que no fos donar vida a la clàssica rossa sense cervell. On queda aquí el seu, el cervell de la víctima? Perquè Blonde la redueix a això i, amb tot, a Hollywood hi havia centenars, milers d’aspirants a la glòria, però només Norma Jeane mortenson va esdevenir estrella immortal. Potser fos alguna cosa més que una víctima, sens dubte va ser molt més que una rossa. Amb cul i pits.

caldria programar un cicle de les pel·lícules de marilyn monroe per contrarestar o completar la imatge no només de la persona, sinó també de la seva carrera, de les seves obres. Perquè la pantalla té un poder fixador capaç d’establir les seves pròpies veritats com les definitives, que l’hi preguntin si no a la família reial britànica per The crown i els seus guions. Blonde, la pel·lícula de Netflix basada lliurement en la ja lliure novel·la de Joyce carol Oates, no resistiria en gaires moments el fact check, la feina de verificació del que aquí se’ns explica. i marilyn monroe, víctima novament, no pot fer res per redreçarho. en vida li van fer moltes coses, i les hi continuen fent. ●

Norma Jeane va ser víctima, però també més coses, i obviant-ho se la revictimitza