La Fiscalia acusa Adif de no haver avaluat el risc de l’endimoniat revolt

Culpa el maquinista d’haver-se descentrat al punt “altament vulnerable”

La imprudència del maquinista Francisco José Garzón no va ser l’únic factor que explica la tragèdia. Al contrari. Hi va haver un cúmul de negligències prèvies sense les quals la catàstrofe no hauria tingut lloc. Fins i tot amb la temeritat de Garzón, que va atendre una trucada al telèfon corporatiu en el moment menys indicat i quan va voler frenar el comboi ja no va tenir temps.

El ministeri públic demana quatre anys de presó per al maquinista Francisco José Garzón i el responsable de seguretat d’Adif, Ángel Cortabitarte, els dos imputats.

L’escrit d’acusació del ministeri fiscal determina que “el tràgic accident no hauria tingut lloc si Adif, més concretament la direcció de la Seguretat en la Circulació i l’acusat Cortabitarte, com a màxim responsable, hagués avaluat i gestionat el risc d’excés de velocitat al tram de l’accident”. Afegeix que Cortabitarte “tenia el deure de gestionar i mitigar els riscos per excés de velocitat no coberts pel mateix sistema de protecció de la línia i del tren”. “En definitiva, havia de garantir que la línia era segura. No ho era. L’LAV082 era altament vulnerable al tram de l’accident a l’error humà, i la font de perill, extrema davant el canvi significatiu de velocitat i el revolt”.

Més enllà de subratllar una cosa tan determinant com que la tragèdia “no hauria tingut lloc” si Adif hagués avaluat els riscos en aquest punt de la via, el fiscal no eximeix de la seva responsabilitat Garzón. Relata que a les 20.39 h (el tren va descarrilar a les 20.41 h), i mentre circulava a 199 km/h al punt quilomètric 78,28, pròxim als voltants d’A Grandeira, “tram en què el conductor havia de concentrar l’atenció perquè hi ha el final de la línia i té lloc la reducció de velocitat de circulació”, l’acusat va atendre una trucada al telèfon mòbil corporatiu feta per un interventor de l’estació de Santiago que es va allargar 100 segons: “Depenia de la seva exclusiva responsabilitat tant acceptar la trucada ateses les circumstàncies de la seva funció primordial de garantir la seguretat del vehicle i els ocupants com de finalitzar la comunicació si aquestes mateixes circumstàncies ho requerien”. En aquells 100 segons –continua– que va durar la trucada “relativa a una circumstància que no implicava urgència perquè es tractava de l’accés a una via en un punt que s’hauria pogut estudiar sense risc mentre el vehicle hagués estat aturat a Santiago”, l’acusat “no va fer la corresponent reducció de velocitat en els 5.540 m recorreguts, i va trencar les mínimes regles d’atenció i professionals que li són exigibles”.

Per a les associacions de víctimes, la gènesi de l’accident es remunta vuit mesos abans de la posada en marxa de la línia 082 (inaugurada el 20 de desembre del 2011), quan el lla

El ministeri públic demana quatre anys de presó per al maquinista i l’alt càrrec d’Adif Ángel Cortabitarte

vors ministre de Foment, Pepe Blanco, dona el vistiplau al canvi del projecte original (treballat durant dotze anys) a proposta d’Adif. Es decideix apostar per l’ample de via ibèric en detriment de l’internacional, que s’utilitza per a l’alta velocitat.

“En aquella modificació, el sistema de seguretat ERTMS (instal·lat tant a la línia com al tren i que frena el comboi fins a aturar-lo quan detecta alguna anomalia) es deixa sol fins al quilòmetre 80 de la línia, que té uns 90 km. L’ERMTS desapareix quatre quilòmetres abans del revolt d’Angrois”, expliquen a La Vanguardia fonts de la Plataforma Víctimes Alvia 04155. “Era una trampa mortal. El maquinista és una víctima més”, insisteixen els representants de les víctimes. ●