La Vanguardia (Català-1ª edició)
Dos enzims de la saliva dels cucs de la cera degraden el plàstic
Dos enzims de la cavitat bucal dels cucs de la cera batejats com a Demetra i Ceres –en honor a la deessa de l’agricultura– són capaços de rovellar el polietilè a temperatura ambient. Els dos enzims són les primeres descobertes capaces d’agilitar unes reaccions químiques necessàries per reciclar els plàstics més comuns, que actualment es duen a terme per calor, un procés que requereix un gran consum energètic i allibera una quantitat de diòxid de carboni que no el fa un recurs net.“El polietilè és un material que representa el 30% de la producció mundial de plàstics. En la seva degradació, com en la d’altres plàstics, el primer pas requereix un pas d’oxidació, i fins ara no s’havia descobert cap molècula present en la natura capaç de rovellar-lo a temperatura ambient”, declara Federica Bertocchini, líder del grup d’aquest descobriment en el Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas del CSIC, CIB-CSIC.
La troballa, publicada ahir a Nature Communications, arriba després d’estirar d’un fil que obsessionava Bertocchini anys enrere. La investigadora es va especialitzar en biologia del desenvolupament embrionari i en el seu temps lliure era apicultora. Entre altres inquietuds, volia provar si alguns insectes tenien la capacitat de degradar el plàstic, de manera que també caçava petits invertebrats i els ficava en bosses de plàstic per veure si se les menjaven.
“El descobriment dels cucs de la cera va venir per casualitat, a causa de la meva afició per l’apicultura”, recorda. “Els panells dels ruscos es guarden d’un any per a l’altre. Quan es treuen d’on estaven guardats per preparar-los, vaig descobrir que estaven plens de cucs de la cera, una cosa que és bastant comuna. Els vaig ficar en bosses de plàstic i en unes hores havien fet diversos forats. La pregunta que em va sorgir llavors és si simplement mossegaven el plàstic o eren capaços també de modificar-lo químicament. Vam descobrir que el modificaven rovellant el polietilè. El pas següent ens va portar a trobar exactament com s’esdevenia aquesta oxidació”, explica la investigadora. ●
Són les primeres substàncies descobertes a la natura capaces de rovellar el polietilè