La Vanguardia (Català-1ª edició)
París tanca una setmana apoteòsica Un vestit d’aerosol i la desfilada del fang marquen l’avenir de la moda
Marilyn Monroe s’atura sobre una reixeta de metro i observa com el vent procedent del subsol aixeca la faldilla del seu vestit blanc de volants. La tentación vive arriba va reafirmar l’estrella rossa com a icona i aquesta mateixa escena com una de les més memorables de tota la història cinematogràfica.
Gairebé 70 anys després, en un escenari completament diferent i amb la ciutat de París com a teló de fons, Bella Hadid s’ha posat en la pell de Monroe per protagonitzar el moment cabdal de la desfilada de Coperni i, segurament, de la Setmana de la Moda parisenca. El perquè de la comparació no només té a veure amb la similitud del vestit, sinó també amb la posa i l’actitud de totes dues.
Va passar a la desfilada de primavera 2023 de Coperni Paris, quan una Bella Hadid seminua es va plantar al centre de l’escenari perquè dos dels creatius de la marca, Sébastien Meyer i Arnaud Vaillant, ruixessin amb un aero
Bella Hadid vestida amb un aerosol es va convertir en el moment cabdal de la Setmana de la Moda de París
sol el cos de la model. Un moment hipnòtic, èpic, com ho va ser al seu moment la posa de Marilyn amb les mans al genoll mentre el vestit onejava lliurement.
Durant aquell parell de minuts, en què la suposada escuma de pintura acaba adquirint la textura d’un vestit midi blanc, la més petita de les germanes Hadid sedueix els assistents com una diva que és plenament conscient que està protagonitzant una fita històrica. El dissenyador i investigador català, Manel Torres, va ser l’inventor d’aquest disseny revolucionari a base de fibres de cotó suspeses en una solució que, després d’uns minuts en contacte amb el cos, s’endureix i es transforma en una tela de vestit.
Una moda que es vesteix
d’il·lusió òptica i que també va ser adoptada per un geni de la indústria anomenat Pierpaolo Piccioli, director creatiu de Valentino. A la desfilada de presentació de la col·lecció primavera estiu 2023, l’icònic logotip de la casa italiana estava imprès des del cap fins als peus de les models. Tatuatges facials –on s’incloïen llavis i parpelles– es mimetitzaven amb la roba i donava lloc a looks de bellesa d’un altre planeta.
En una altra dimensió també hi ha Demna Gvasalia, creatiu de Balenciaga, que va rebutjar públicament haver de donar cap explicació, a partir d’ara, sobre les seves creacions. “He decidit que no explicaré més les meves col·leccions ni verbalitzaré els meus dissenys, només busco expressar un estat mental. La millor moda no hauria de necessitar una història per vendre-la a algú. O t’agrada o no t’agrada”. En altres paraules, un capitalisme desemmascarat que acaba amb qualsevol escletxa de romanticisme en la moda. La va anomenar la desfilada del fang, una metàfora “sobrecavar i indagar a la recerca de la veritat”, i Kanye West va ser l’encarregat de tancar la passarel·la amb una jaqueta de grans dimensions semblant a una armadura d’estil militar, pròpia de la guerra.
S’acosten temps de lluita i de trencar barreres. “Quan el cos deixa de preocupar-se exclusivament per l’elegància, quan l’obsessió per ser bonica ha donat pas a una actitud interior, llavors la dona ho té tot”. Aquestes sàvies paraules de Gabrielle Coco Chanel van servir d’avantsala per presentar una col·lecció que va abraçar la diversitat i la feminitat en totes les seves versions amb vestits jaqueta actualitzats, crop
tops i molta logomania.
Un canvi de paradigma que també va prendre Matthew M Williams per unir en una mateixa equació l’estètica cool treballadora amb què va créixer a Califòrnia i l’elegant herència parisenca de Givenchy. Un “intercanvi cultural” o una idea contemporània del bon gust que va donar lloc a vestits, bruses i faldilles estructurades que es van integrar naturalment amb les bombers, jaquetes bikers i pantalons càrrega.
●
El creatiu de Balenciaga ha decidit no tornar a donar explicacions sobre les seves col·leccions