Una cuina a punt d’esclatar

Entrar a la cuina de la sèrie The Bear, que Disney+ estrena aquest dimecres, és com anar a la guerra. Un s’ha d’omplir de valor, fer front als atacs dels treballadors i tirar endavant sense parar-se a pensar: la finalitat és anar traient plats i salvar el restaurant un dia més. En Carmen, interpretat per un Jeremy Allen White sortit de Shameless, acaba d’heretar el restaurant del germà, que es va suïcidar. Està desesperat per rescatar el local dels deutes i d’unes dinàmiques entre els fogons que farien sortir de polleguera qualsevol inspector de sanitat i psicòleg de profit. És igual que ell fos el xef més ben considerat del planeta: en aquesta cuina de Chicago de vells costums i especialitzada en entrepans elaborats, els mètodes que vol aplicar es perceben amb hostilitat. El bloqueig mental que pateix tampoc l’ajuda a sortir del pou.

El director i productor Christopher Storer ( Ramy) s’estrena com a guionista i creador amb la inspiració de qui contempla l’obra en la seva totalitat. Construeix des del primer moment un ambient laboral sòlid, d’interaccions tan tòxiques com naturals, i de desconfiança cap als forans. També sap emmarcar-lo en un Chicago de classe treballadora on els veterans poden confondre les possibilitats de millora com un acte de rendició davant de la gentrificació de la ciutat.

Sorprèn la capacitat que té la càmera de fixar-se en la brutícia de la cuina al mateix temps que obre l’estómac amb els plans dels trossos de carn i la preparació dels plats: serà cosa de la productora culinària Courtney Storer, cuinera i germana del creador, que s’assegurava que l’argot i la manipulació dels aliments fos l’adequada. A més, els Storer tenen la sort de poder confiar en White, que transmet la desesperació i el cansament de qui ja no té forces per moure’s però aconsegueix posar un peu davant de l’altre per inèrcia.

Pot ser que The Bear duri trenta minuts però no és per mantenir un ritme de comèdia sinó per sostenir la intensitat emocional d’en Carmen i l’estrès de treballar al restaurant. I, per més que sigui com una olla de pressió a punt d’esclatar, el guió sap desenvolupar els personatges, trobar moments de distensió, deixar-ne entreveure el cor, esprémer les relacions i estructurar tota una temporada al voltant de l’amor per la cuina i el dol mal gestionat. És de les millors sèries que haureu vist aquest any. ●