El món és un còmic

No és pas casualitat que els quadres, les finestres i els miralls tinguin mides semblants. Durant els últims cinc segles, la modernitat s’ha anat construint a partir de quadres i rectangles emmarcats que representen, transparenten o reflecteixen la realitat. Des del retaule gòtic fins al còmic de superherois, les nostres narratives també es van expressar en vinyetes. Quan, amb el segle XX, van arribar les pantalles, el cinema, la televisió, els ordinadors i els mòbils, es van adaptar als marcs que ja havien creat els caricaturistes, els pintors, els arquitectes i els artesans. El telèfon mòbil té les dimensions d’un mirall de butxaca. Les nostres selfies, com la resta de les nostres fotos i textos, creen a Facebook i TikTok el còmic de les nostres vides en comunitat.

No m’estranya que Paco Roca hagi optat per reinterpretar Les meninas com una construcció tridimensional, poblada de finestres i vinyetes, a Ni están todos los que son..., l’obra que ha creat expressament per a la fabulosa exposició Còmic. Somnis i història (CaixaForum). A l’obra, les 300 pàgines originals i històriques de la col·lecció de Bernard Mahé demostren que hi ha pocs fenòmens culturals tan universals com el còmic. Només falta el manga. El cartell, d’Ana Galvañ, comunica perfectament l’omnipresència de les vinyetes al nostre món de Windows, zàping, aplicacions i xarxes socials. Com ha dit l’assessor de la mostra, Iván Pintor Iranzo, ella i: “María Medem, Laura Pérez, Marta Cartu i Marta Altieri exploren totes les possibilitats tant del paper i els nous recursos com de l’scroll infinit”. És a dir, els ponts entre el que és clàssic i el que és viral.

En aquest moment en què la intel·ligència artificial ja és capaç de crear còmics, es tornen particularment valuoses les obres que es poden gaudir tant en la complexitat visual, tàctil i literària de la novel·la gràfica com en la fragmentació de les publicacions d’Instagram. Penso, per exemple, en la hipnòtica Cénit (Apa Apa Cómics), de Medem, en contrapunt amb les animacions i vinyetes, no menys magnètiques, que vam gaudir els seus gairebé 200.000 seguidors a les nostres pantalles. Com que l’essència dels algoritmes és la relectura de la humanitat, és lògic que el de Netflix hagi donat suport a l’adaptació d’El Eternauta (Norma), d’Héctor Germán Oesterheld i Francisco Solano López, l’obra mestra de la ciència-ficció argentina i del còmic internacional. Però també brillen amb una llum atípica, com d’aurora bo

Les nostres selfies creen a Facebook i TikTok el còmic de les nostres vides en comunitat

real, els projectes que no participen dels dos mons, que s’aferren a la tradició. Relats tan poètics, diguem, com ara Cuadernos japoneses i Kokoro (Salamandra Graphic), d’Igort, amb ritme i estètica orientals, on podem llegir: “De vegades un dibuix en té prou amb existir”.