La Vanguardia (Català-1ª edició)
El salt de fe
Amb ‘La mentida més bonica’ (Proa) Francesc Serés passa comptes amb la decepció del procés independentista
La Marina i en Carles es lleven el 17 de desembre del 2021, el dia que es jubilen com a professors d’institut. Durant aquell dia, miren de fer les paus amb ells mateixos i amb l’entorn, i especialment amb el procés independentista, al qual tots dos han donat suport incondicionalment fins llavors. S’enfronten a la decepció íntima i es pregunten en quin lloc els posarà la història.
Gairebé un any després d’haver renunciat a dirigir l’Institut Ramon Llull, Francesc Serés (Saidí, 1972) torna a la novel·la amb La mentida més bonica (Proa), un llibre que “no podia haver escrit des de dins” pel que explica, per aquest desencant que senten els seus protagonistes. “Entre el llibre i la vida institucional, trio el llibre”, assegura sobre la necessitat de posar distància. Fa mesos que viu a Berlín.
L’escriptor ha volgut escriure “una petita faula” que redueix l’acció al dia del comiat de l’institut, amb dues trames personals que es resolen mentre retrata progressivament la pèrdua de fe en els polítics, però també miren de passar comptes amb la seva pròpia responsabilitat. Entremig, la crisi econòmica, la repressió judicial, la covid... “El que els passa als personatges és un relat plausible i honest: això ens ha passat a nosaltres i al nostre entorn, i és una responsabilitat no diferible, hem d’assumir la part de responsabilitat i de malestar que ens toca”, explica. “No pots dir que no va anar bé només pels polítics, perquè tu també hi eres –desenvolupa–. Esclar que hi ha una part d’introspecció personal i col·lectiva que transfereixo als personatges”. Però també hi ha una certa catarsi: “Jo això m’ho havia de treure de sobre, i tancar-ho”.
Serés explica que després de narrar el pas del món rural a l’urbà (a la trilogia De fems i de marbres), la classe mitjana ( La matèria primera), la immigració ( La pell de la frontera) i finalment una cosa tan propera com a La casa de foc no es “podia inhibir davant d’aquest tema”, perquè “és un dels fets que més energies ens ha ocupat l’última dècada, ens l’hem d’explicar, i amb la ficció ho podem fer”. “Sense la pretensió de fer la novel·la que ho expliqui tot, però sí un determinat estat d’ànim, com hem viscut la política i com ens sentim ara”, diu. ●
“Entre el llibre i la vida institucional, trio el llibre”, assegura sobre la seva sortida de l’Institut Ramon Llull