“No tinc nostàlgia del punk, ara m’ho passo més bé”

Nick Lowe Actua al Festival de Blues de Cerdanyola

El músic i guitarrista Nick Lowe està de gira europea després de l’aturada pandèmica, acompanyat dels nord-americans The Straitjackets. El també productor britànic actuarà demà, dijous, al Festival de Blues de Cerdanyola (Bosc Tancat, 20 h).

Necessitava tornar a sentir el públic en viu després de l’aturada obligatòria?

Hem estat fent molts concerts als Estats Units; de fet, obrint els xous d’Elvis Costello. Però hi ha una cosa molt important que no es pot oblidar, i és que tocar en directe, ara, és la manera com els músics es poden guanyar la vida; ningú no compra discos, ja. A mi personalment m’encanta tocar en directe, però viatjar no tant. I als concerts que hem fet la reacció del públic ha estat molt entusiasta.

En aquests concerts, tant abans com ara, després de la pandèmia, hi ha vist una renovació del públic?

Ens interessa molt saber qui ens ve a veure. Hi ha molta gent que sempre ve, generalment homes grans i les seves dones. Però ara també hi ha molts altres tipus de públic, diria que entre els 30 i els 55 anys, i també moltes dones que venen en grup i una mica de gent molt més jove, fins i tot alguns adolescents. I notes com a aquests últims els agraden molt les nostres cançons més recents. Sento una alegria enorme veient gent jove als concerts, ara. En el que fem hi ha un element molt fort de rock-and-roll, però no és una cosa retro. L’objectiu principal de la nostra música és fer una cosa divertida i que entretingui.

Vostè fa gires i compon, però pràcticament ja no fa discos.

Fer discos és aigua passada. Hem publicat un parell d’EP, però és molt complicat, perquè jo visc a Londres, i ells, als Estats Units, en ciutats diferents; només podem fer-ho quan estem de gira pels Estats Units. A més a més, jo no em trobo gens a gust produint discos, perquè aquesta funció ja la vaig deixar de fer fa anys.

Per què?

Des que la manera de fer discos va canviar dràsticament, a la dècada del 1990. En primer lloc, no vaig poder suportar el so digital dels discos, i continuo sense poder-lo suportar. I ara m’he oblidat de com es fa això de produir. Ja no hi estic interessat. Els discos que es fan ara serveixen sobretot com a targeta de presentació de negocis i com un producte que pots vendre als concerts. Poca cosa més. I, a més a més, no m’agrada com es fan les cançons, ara. Són totes iguals.

Sent nostàlgia o malenconia quan recorda els temps del punk?

Malenconia, no. Van ser uns temps fantàstics. Vaig passar prop de vuit anys esperant la meva oportunitat, treballant i aprenent, i quan va arribar ja tenia força experiència; tenia 25 o 26 anys. Vaig aprofitar l’oportunitat i ho vaig fer tan bé com vaig poder. Però també tinc retrets, vaig malgastar molt de temps. No soc nostàlgic, però prefereixo fer música ara, i a més a més m’ho passo més bé que mai tocant davant el públic. Abans t’ho passaves molt més bé la resta del dia i arribaves als concerts molt passat. Ara, en canvi, el concert és el més important del dia. ●

Dan Burn-Forti. El músic britànic en una imatge recent