Els mercats dubten del ritme d’alces de tipus de la Fed i les borses reboten

La possible relaxació de la Reserva Federal en la seva croada contra la inflació va servir ahir perquè els inversors recuperessin alguna cosa del que s'havia perdut durant les últimes setmanes i respirar una mica. L'Ibex es va disparar més d'un 3% per tancar als 7.700 punts, amb els bancs a les primeres posicions –Santander (7%) i BBVA (5%)– i només dues companyies en negatiu. Va ser la seva millor sessió des del març. Per la seva part, l'Eurostoxx va pujar un 4,3%, amb les borses de París i Frankfurt pujant també prop d'un 4%, mentre Wall Street s'afegia a la festa després amb alces importants tot i que més moderades, d'un 2%.

L'eventual canvi de política monetària de la Fed, en absolut oficial, es va impulsar amb la dada coneguda a mitja sessió sobre la forta caiguda d'ofertes d'ocupació als Estats Units a l'agost, que va retrocedir fins als 10 milions, davant els 11 milions del juliol. Aquest inesperat retrocés implicaria que el procés de refredament de l'economia es va aconseguint i que, per tant, el pla de pujades agressives de tipus d'interès es podria temperar una mica o permetre les baixades durant el primer trimestre del 2023.

De moment, després de la gran estampida o sobrevenda de tota mena d'actius –financers o no– a causa de la duresa del nou escenari macroeconòmic que s'augurava, ara els senyals apunten a una pausa, almenys momentània. Ahir, igual que els dies anteriors, es van accentuar les compres de bons sobirans i corporatius al mercat secundari, cosa que es va traduir en un descens de la seva rendibilitat – yield, en l'argot– i en gasolina per a les borses. Si el deute s'abarateix o no s'encareix tant, les empreses milloren l'accés al finançament, controlen millor els costos i, potencialment, poden guanyar més diners i valer més.

Això és el que volien comprar ahir els inversors. Tot i això, Philip Jefferson, membre del consell de governadors de la Reserva Federal, va refredar una mica els ànims amb les borses europees ja tancades: “Hem actuat amb audàcia i estem compromesos a prendre mesures addicionals”, va afirmar. Jefferson va explicar que el que més els preocupa és la inflació i que se centraran en això tot i que “probablement implicarà un període de creixement per sota de la tendència”.

Queda molt, massa, per cantar victòria. Ho va reconèixer Christine Lagarde, presidenta del BCE, durant una xerrada amb estudiants de postgrau a Xipre. “La inflació és indesitjablement alta i no podem dir si ha assolit el seu pic”, va admetre. També va insistir que és crític eliminar els estímuls a la demanda, tal com ha estat fent el BCE, entre d'altres, durant els últims deu anys amb la seva política ultraexpansiva. ●