La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els crèdits hipotecaris creixen a un ritme d’un 1% i els de consum baixen un 4%
“La situació macrofinancera complexa caracteritzada per l'elevada inflació, l'enduriment de les condicions de finançament i l'augment de la incertesa, que ja ha provocat una desacceleració de l'activitat econòmica el tercer trimestre, afectarà de ple l'economia de les famílies, les empreses i el sector públic”, va assegurar ahir el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, en una jornada financera.
El directiu va explicar que, “si els tipus d'interès s'incrementessin en 300 punts bàsics, es crearia un increment de la proporció de llars amb una càrrega financera elevada de 3,9 punts bàsics, fins a situar-se en un 13,8% de la població”. Això significa que augmentaria el percentatge de llars endeutades amb càrrega financera elevada (quan les despeses financeres menys els ingressos financers representen més d'un 40% de la renda). És a dir, que es convertirien en clients vulnerables per a la banca, cosa que a la pràctica voldria dir que gran part d'aquestes famílies no podrien fer front al pagament de les hipoteques.
Un altre efecte que Hernández de Cos va posar sobre la taula és que l'augment dels preus energètics suposarà que el pressupost en energia de les famílies passarà d'un 10% actual a un 12,5%.
I pel que fa a demanar crèdits, Hernández de Cos ho va deixar molt clar: “Els préstecs hipotecaris creixen de manera sostinguda a un ritme lleugerament superior a un 1%”, però “els crèdits per al consum disminueixen a taxes del voltant d'un 4%”.
El governador va fer èmfasi en què caldrà parar atenció els pròxims mesos al sector immobiliari residencial, ja que s'hi està apreciant “certa exuberància els últims trimestres”. En aquest sentit, va destacar que les compravendes d'habitatge van arribar a taxes de creixement superiors a un 20% la primera meitat del 2022 i el crèdit nou per a adquisicions d'habitatge va augmentar un 15%. A més, va recordar que “es va accelerar la taxa de variació dels preus de l'habitatge fins a un 8%, cosa que va confirmar certa sobrevaloració dels preus”.
En aquest context d'inestabilitat, els banquers presents a l'acte, Gonzalo Gortázar (CaixaBank), José Antonio Álvarez (Santander), César González-Bueno (Sabadell) i Manuel Menéndez (Unicaja Banco), van sol·lici
El governador del Banc d’Espanya avisa que hi ha més empreses i famílies vulnerables
tar més moratòries per a les persones vulnerables a l'hora de fer front al pagament de les hipoteques, però que cal estudiar cada cas. En canvi, van rebutjar limitar les hipoteques. El conseller delegat del Banc Sabadell, GonzálezBueno, va assegurar que la banca ha de buscar “solucions raonables i raonades i no pas dirigides des d'un punt de vista polític”. A parer seu, es tracta d'una mesura “que evita situacions dramàtiques, com ara els desnonaments”. Segons la seva opinió, la principal preocupació són “les hipoteques a tipus variable concedides els últims cinc anys i en què no s'ha pagat el principal”. Respecte a l'impost a la banca que planeja el Govern central, els primers espases de la banca a Espanya van deixar clar que es recorrerà, però cal esperar que s'aprovi la mesura. Per José Antonio Álvarez, del Santander, el procés “no respecta, discrimina i té elements qüestionables”. ●