La Vanguardia (Català-1ª edició)

“Coronaré el Tourmalet als 80 i continuaré dirigint l’hospital”

- Lluís amigue

L’edat no és la cronològic­a, sinó la biològica i cal treballar-la. Per això, per formar en la salut he creat la fundació SHE (Science, Health and Education). I dirigeixo el Centre Nacional d’Investigac­ions Cardiovasc­ulars (CNIC) però, si cal, condueixo una ambulància. He dissertat al CosmoCaixa

El veig en forma, doctor: la seva fórmula? Cada dia durant 15 minuts no faig res... No sembla difícil imitar-lo. Arribo a les 5 de la matinada. Això fa més mal.

Al meu hospital a Nova York: el Mount Sinai.

I li funciona?

“Time to reflect”. Així evites agafar el tren cada dia sense saber on vas. El cervell va processant: què ha passat, com ha passat, què he de fer...

Doncs sembla que sí que li funciona des de fa anys.

Vaig tenir un talent precoç per descobrir el que tenia. Si encertes en això, saber per a què serveixes, ja no has de treballar mai més, perquè t’esforces, però et diverteixe­s.

I et paguen per passar-t’ho bé?

I cada cop, en fer-te gran, millora la gratificac­ió pel que fas: t’ho agraeixen més i més persones a les quals has ajudat. Val la pena dedicar temps a esbrinar quin és el teu talent i ja no sabràs quan treballes i quan et diverteixe­s.

Fins quan? Es jubila la passió?

Retirar-se és molt relatiu. L’edat no és la cronològic­a, sinó la biològica.

No són la mateixa?

Noooo. Cadascú es treballa la seva.

I vostè?

Coronaré el Tourmalet als 80 –ja l’he pujat cinc vegades– i continuaré fent el que m’agrada: director mèdic al meu hospital, el Mount Sinai. És apassionan­t.

Si deixes de pedalar en la vida caus?

Cal pedalar, però sense mirar cap enrere ni mirant-te el melic sinó cap endavant: cap al futur. Per això, m’apassiona planificar projectes per als propers cinc anys.

Dirigir, planificar, supervisar...?

No, no, no només això. És estar molt enganxat al dia a dia i també en els detalls i en les coses petites i útils. Jo, si calgués, conduiria una ambulància.

A això em referia amb pedalar i no caure.

Però sense perdre la visió àmplia que dona sentit al que fem.

Qui la té?

Em refereixo al fet que la medicina no té sentit quan oblidem la seva finalitat: que és l’ésser humà, la vida excepciona­l de cadascun de nosaltres, com el que som: éssers únics i preciosos a l’univers.

Ho estem oblidant?

Em temo que hi ha una certa formació que confon l’eficiència amb la tecnologia. No hem de perdre mai de vista que servim éssers humans i no pas estadístiq­ues ni màquines. És tan important entendre la màquina i saber utilitzar-la com aprendre a parlar amb cada malalt.

No es podria fer tot?

Sovint es fa més cas a la màquina que a la persona en un hospital. I per parlar amb la persona també cal inspirar-se en la natura: per això agafo la bicicleta per connectar amb l’entorn. És quan prenen forma, dimensió i sentit els projectes que d’una altra manera es perdrien en el tràfec del dia a dia. Així vaig concebre SHE, la fundació que projecta la nostra feina.

Què significa SHE?

Science, Health and Education. I va arribar un moment en què vaig haver de decidir en cinc minuts el nom de la fundació i així vaig veure que les tres inicials d’aquelles tres idees eren SHE...

SHE: “ella” en català?

Així evocàvem la dona que tantes vegades ha estat postergada en la investigac­ió. Estem treballant en la formació en salut de més de 50.000 nens a tot el món. I això em porta al més important. A l’hora de la veritat, quan tens un malalt entre la vida o la mort...

Què li diuen?

Pensen en l’essencial i l’essencial són els éssers estimats. Aleshores no hi ha medalles, honors ni títols ni fortunes. Només tens l’amor que hagis donat. Pensen en la seva mare, els fills, els pares... Per donar-se forces i connectar amb l’essencial.

Aquests pacients del cor que ha salvat in extremis, parlen amb Déu?

Hi he pensat molt.

Ha arribat a alguna conclusió?

Em reconec influït pel judaisme, el budisme i el cristianis­me.

La seva síntesi?

Del budisme, la creativita­t i el pensament positiu; del judaisme admiro com forma per a la resiliènci­a: equivocar-se, caure i tornar a començar; i del cristianis­me, els valors collectius, solidaris, generosos... I en això tinc molt a agrair als jesuïtes que em van formar.

Quins descobrime­nts han canviat la medicina en els seus anys d’exercici?

L’aspirina i la rifamicina per evitar l’astenosi de les artèries. Després els avenços en imatge, la polipíndol­a per als infarts, és a dir, diverses píndoles en una de sola que és més barat i còmode quan viatges... En fi, i el que ve, que serà meravellós.

 ?? Llibert Teixidó ??
Llibert Teixidó

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain