La Vanguardia (Català-1ª edició)
La importància d’un gest
Té un pronòstic difícil saber com acabaran les mobilitzacions que s’estan produint a l’Iran des de fa tres setmanes en protesta per la mort de la jove Mahsa Amini. Com saben, va morir en mans de l’anomenada policia de la moral perquè no duia el vel ben posat. Els experts en l’Orient Mitjà asseguren que aquestes protestes són el desafiament més gran al qual s’ha enfrontat el règim dels aiatol·làs els darrers anys. El president de l’Iran, Ebrahim Raisi, va haver d’intervenir dimarts al Parlament per apel·lar a la “unitat nacional” quan va veure que en universitats i centres d’ensenyament s’havien iniciat campanyes de desobediència amb joves traient-se el vel. Una de les universitats més reconegudes del país, la Tecnològica de Xarif, a Teheran, ha hagut de tancar les portes fins diumenge arran dels aldarulls causats pels estudiants.
És possible que el règim, que ja ha efectuat múltiples detencions, apliqui la seva mà de ferro i freni en sec totes les accions de protesta. Algunes agències parlen de 92 morts i 1.500 detinguts, però, més enllà de la certesa d’aquestes xifres, el que és evident és que el Govern dels aiatol·làs s’enfronta a una situació inèdita.
La repressió que hi pot haver sobre la població iraniana ens pot deixar indiferents o, en canvi, provocar una reacció de solidaritat per intentar influir en l’ànim dels governs occidentals que mantenen relacions amb l’Iran. Precisament, el règim està pendent de validar l’acord per poder utilitzar energia nuclear i les converses amb diferents potències del món s’han tornat a reprendre. Als ulls d’Occident, el Govern de l’Iran també és avui menys dolent que abans de la invasió d’Ucraïna perquè la crisi energètica fa molt necessari poder recórrer a les seves reserves de gas.
Però serà difícil que els governs occidentals facin els despistats si les campanyes que s’han posat en marxa a les xarxes a favor de la jove Mahsa Amini prossegueixen. Ahir un grup de famoses actrius i cantants franceses es van tallar de manera simbòlica els cabells en solidaritat amb ella. És un gest benintencionat que potser no porta enlloc, però és molt millor que no fer res. Ignorar el que passa a l’Iran o a l’Afganistan no hauria de ser la nostra millor opció.