La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’evolució de la guerra augmenta la incomoditat de la Xina amb el conflicte
El silenci de Pequín revela la seva inquietud pels revessos sobre el terreny
Els primers dies de febrer els màxims dirigents de la Xina i Rússia es van veure cara a cara a Pequín. Al final de la trobada, Xi Jinping i Vladímir Putin van publicar un llarg comunicat en què enumeraven els greuges que compartien contra els Estats Units i els seus aliats, es comprometien a col·laborar en àrees d’interès comú i es declaraven una amistat “sense límits”. Era l’arribada d’una “nova era” de les relacions internacionals, van subratllar amb aire triomfal.
El 15 de setembre tots dos van tornar a coincidir en una cimera regional celebrada a l’Uzbekistan. Però en condicions molt diferents. La invasió d’Ucraïna ha convertit Putin en un pària a Occident. La seva població pateix les sancions internacionals i les seves tropes retrocedeixen al camp de batalla, fins al punt d’haver mobilitzat els reservistes. El rus va haver d’aparèixer en públic i comprometre’s a abordar les “preguntes i preocupacions” de Xi Jinping.
“El fet que Putin admeti en un fòrum en què tothom l’observa els dubtes de Xi sobre la guerra és un senyal clar de l’abast de les preocupacions xineses sobre les conseqüències de la guerra a llarg termini”, afirma Ali Wyne, analista d’Eurasia Group.
Només quinze dies després, al Consell de Seguretat de l’ONU, la Xina va ajudar Rússia a evitar que s’aprovés un comunicat dels EUA que condemnava l’annexió dels quatre territoris ucraïnesos. Però tot seguit Mao Ning, portaveu del Ministeri d’Exteriors de la Xina, va recordar que “la posició de la Xina és consistent i clara. Sempre mantenim que s’ha de respectar la integritat sobirana i territorial de tots els països”.
Des d’aquell dia no hi ha hagut més manifestacions xineses de suport a Rússia, cada vegada més incòmoda per l’evolució dels esdeveniments.
La Xina té motius per estar nerviosa. Encara que no són aliats formals, Moscou és un soci valuós. Tots dos comparteixen l’hostilitat envers Washington en qüestions ideològiques i polítiques. Es donen suport en fòrums internacionals i participen en maniobres militars conjuntes. Xi i Putin simpatitzen personalment, en una relació afermada en gairebé 40 trobades.
Però a Pequín no agrada el que arriba del front. Una Rússia humiliada privaria la Xina d’un valuós actiu en la seva pugna amb els EUA i pot generar una gran inestabilitat a la zona. Sense Putin al comandament, no hi ha garanties que el seu successor continuï apostant per aquesta amistat “sense límits” amb el veí. En el pitjor dels casos, un nou govern afí a Occident, opció improbable però no impossible, augmentaria els temors sobre el setge geopolític a què pretén sotmetre’l Washington.
La guerra ha tingut, a més a més, greus efectes col·laterals. Ha revitalitzat l’OTAN, amb l’ingrés de Suècia i Finlàndia. Ha galvanitzat Occident. I el que és pitjor, ho ha fet al voltant dels Estats Units. Després dels fracassos de l’Iraq i l’Afganistan, el lideratge dels Estats Units sembla que s’ha refet i posa en dubte els titulars de la premsa xinesa, que subratllen l’inexorable declivi d’Occident. Ara tots apunten que quan el conflicte a Ucraïna remeti, Washington s’abocarà a fer front al rival xinès.
No tot són males notícies per a la Xina. La guerra ha contribuït a alimentar un sentiment nacionalista entre la població que agrada al Partit Comunista Xinès. A les portes de la renovació de Xi per a un tercer mandat, això és molt valuós. Moscou defensa també els postulats xinesos sobre la crisi de Taiwan.
Forçada per les sancions a virar cap a l’est, Moscou és cada vegada més dependent econòmicament de la Xina. Això es tradueix en un flux comercial més important cap al seu territori a preus avantatjosos, sobretot de béns energètics (el mes passat, la despesa xinesa en gas, petroli i carbó russos va assolir el rècord de 8.300 milions de dòlars), un augment dels intercanvis en iuans o en més oportunitats de negoci per a algunes de les seves empreses davant la sortida de les marques occidentals de territori rus.
Però Pequín va amb peus de plom. Malgrat les tensions, les relacions comercials de la Xina amb Europa i els EUA són molt
La Xina comparteix amb Rússia l’hostilitat envers els EUA però admet que la guerra ha unificat Occident
Rússia depèn cada vegada més de l’economia xinesa, però Pequín no vol perdre el mercat europeu
més importants que amb Rússia, i han augmentat durant la pandèmia. Pequín no les vol posar en perill, i ara per ara s’ha abstingut de donar suport militarment al veí o de violar les sancions occidentals per no ser ells també objecte de càstig. “La Xina està disposada a brindar suport polític tàcit, diplomàtic i, fins a cert punt, econòmic a Rússia. Però no es desviarà mai del seu camí ni soscavarà els seus objectius estratègics per donarli” suport, ha escrit Brian Hart, del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals.
L’endemà que Putin ordenés la mobilització d’almenys 300.000 reservistes, Pequín va reiterar les seves crides al diàleg i a donar suport a “qualsevol esforç” que condueixi a una “resolució pacífica d’aquesta crisi”. La seva posició, van afegir, passa per “respectar la integritat territorial de tots els països” i, alhora, atendre “les legítimes preocupacions” de seguretat de tots els països, amb referència a Rússia. Mentrestant, la pregunta que molts es fan és si Putin va informar o no Xi dels seus plans en la seva última trobada. I si el xinès li hauria donat el seu suport si ho hagués sabut. ●