Més de quaranta líders internacionals, quatre taules i un trencaclosques polític

de cara a la primera reunió de la nova Comunitat Política Europea, el nou “espai de cooperació” ideat per Emmanuel Macron arran de la invasió russa d’Ucraïna, que avui se celebra a Praga. La cita té lloc al majestuós castell medieval que presideix la capital txeca i reunirà 44 líders internacionals de l’àmbit de la Gran Europa.

Tots els convidats han confirmat la seva assistència: els líders dels 27 països de la UE i 17 de fora, des de Noruega a Ucraïna, Regne Unit, Turquia, les repúbliques balcàniques, Azerbaidjan, Armènia o Geòrgia. Pràcticament tot el continent tret de Rússia i Bielorússia. Per això, aquesta vegada, més que mai “la foto és el missatge”, afirmen els pensadors Luuk van Middelaar i Hans Kribbe, que defensen que, si es fa bé, el format pot servir per estrènyer la cooperació i ancorar aquests països “al nostre costat” i contra la Rússia de Putin.

Si en qualsevol cimera internacional és delicat gestionar els egos dels polítics i els països que representen a l’hora de les fotos, discursos i taules, la cimera de Praga ha estat un trencaclosques polític major per a la diplomàcia europea. Va ser necessari fins i tot un assaig general, amb presència dels xerpes dels 44 líders convidats, per fer-se una idea de com funcionarà la delicada coreografia.

Els debats s’han organitzat al voltant de dos grans temes (energia i seguretat) amb els líders repartits en quatre taules, cosa que hauria de donar marge per evitar incidents diplomàtics. Així, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, no s’asseurà amb els líders de Grècia i Xipre, Kiriakos Mitsotakis i Nikos Anastassiadis. També seran lluny els representants de Sèrbia i Kosovo, d’una banda, i Azerbaidjan i Armènia de l’altra. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, compartirà taula amb la premier britànica, Liz Truss, que va accedir a assistir a la cimera després d’obtenir garanties de Macron que no serà un apèndix de la UE. També s’asseuran amb ells els líders d’Albània i Macedònia del Nord, que en el seu cas es temen que el fòrum sigui una alternativa a l’adhesió a la UE, el seu màxim objectiu. ●