La Vanguardia (Català-1ª edició)
Provida radical i avortista a casa?
El candidat republicà Herschel Walker, acusat de mentider per la seva exnòvia i el seu fill
Herschel Walker, antiga estrella del futbol americà i candidat trumpista al Senat per Geòrgia a les eleccions a mig mandat del novembre, és un dels predicadors provida més agressius del Partit Republicà. Equipara l’avortament amb l’assassinat i rebutja aquesta pràctica fins i tot en casos de violació o incest. Però ara resulta que ell mateix hauria pagat el 2009 la interrupció de l’embaràs d’una nòvia que acaba de denunciar la qüestió amb aportació de rebuts de l’operació i de targetes manuscrites en què ell li desitjava que es recuperés aviat.
L’escàndol es va saber dilluns amb la publicació de la història a The Daily Beast. L’esportista reconvertit en polític ho va negar tot i va amenaçar el mitjà amb una demanda per difamació. I llavors el seu famós fill de 23 anys, l’influencer ultraconservador Christian Walker, amb 285.000 seguidors a Twitter, el va picar a la xarxa. Ho va fer mitjançant un explosiu vídeo que durant les primeres 24 hores va ser reproduït més de tres milions de vegades.
“Realment apreciaria que el meu pare, Herschel Walker, deixés de mentir i burlar-se de nosaltres. No vas ser un home de família quan ens vas deixar per ficar-te al llit amb una sèrie de dones, ens vas amenaçar de matar-nos i ens vas obligar a mudar-nos 6 vegades en 6 mesos per fugir de la teva violència”, va escriure Christian Walker al fil de tuits amb què va acompanyar el vídeo. Al fil demana al seu pare que deixi de ser un hipòcrita, i replica que la lletra dels manuscrits presentats per la seva exnòvia és la seva. “Com t’atreveixes a mentir i actuar com si fossis un home moral, cristià i recte?”, insisteix el fill del candidat. I afegeix: “Has viscut la teva vida DESTRUINT la d’altres persones”.
La dona que va revelar haver avortat a instàncies i sota el pagament del candidat també va atribuir la seva decisió a l’embafament de les mentides de Walker, així com a la contradicció entre la seva posició de portaveu antiavortista de la línia dura i els seus actes. “Ja no puc més amb tanta hipocresia. Tots mereixem una cosa millor”, va declarar a Daily Beast.
La denunciant, que va demanar de mantenir l’anonimat, va donar suport a la revelació amb el rebut de la clínica on va avortar, per 575 dòlars; un resguard bancari amb la fotocòpia d’un xec de 700 dòlars signat per Walker; una targeta d’aquest amb la paraula impresa “Recupera’t”, i una frase manuscrita amb signatura de qui havia de ser el pare de la criatura: “Reso perquè et trobis millor”.
La dona va explicar que la diferència de 125 dòlars entre la provisió del seu exnòvio i el cost final de la intervenció era perquè ella va fer “una estimació” del cost d’un avortament a través d’una cerca a treesquerra: socialistes, roig-iverds i social liberals.
Va ser el Partit Social Liberal el que va desencadenar les especulacions sobre unes eleccions anticipades fa tres mesos anunciant la seva amenaça a Frederiksen, vinculada al minkgate (cas dels visons), l’escàndol polític recent més important a Dinamarca.
Les autoritats sanitàries daneses van alertar la tardor de 2020 que una mutació del coronavirus trobada en visons podria comprometre l’eficàcia de les futures vacunes, i per això el Govern va aprovar de manera urgent matar tota la població d’aquests animals i va prohibir durant dos anys la cria en el que llavors era el primer productor mundial.
Dies després es va descobrir que l’Executiu no tenia cobertura
Google. Després va afegir com a despeses el que va pagar pel viatge a la clínica i la recuperació. També va explicar que Walker, llavors solter, va adduir que convenia que interrompés l’embaràs perquè per ell, “no era el moment” de tenir un fill.
“Aquesta és una mentida rotunda i ho nego en els termes més enèrgics”, va respondre Walker a la publicació. I el seu partit “li dona” suport, segons va asseverar el president del Comitè Nacional Republicà del Senat, Rick Scott. El gerent de campanya, Scott Paradise, va reconèixer davant el seu equip que la història de Daily Beast havia estat “un revés”, però va assenyalar que la recaptació de fons per a Walker havia augmentat ràpidament després de la negació dels fets.
Donald Trump igualment va defensar Walker dient que “està sent calumniat i difamat pels mitjans de comunicació falsaris i, òbviament, pels demòcrates”. L’expresident va afegir que “curiosament” havia sentit “moltes coses horribles sobre el seu oponent”, Raphael Warnock, coses de què ningú no hauria de parlar i, per tant, no en parlem”, va afirmar.
L’escàndol és molt més que un culebrot. Geòrgia és un dels estats considerats decisius a les eleccions de midterm del 8 de novembre. La batalla per l’escó a què aspira Walker és clau en la guerra pel control del Senat, en què els demòcrates tenen una majoria mínima constituïda per la meitat dels escons (50 de 100) més el vot de qualitat de la vicepresidenta Kamala Harris.
El demòcrata Warnock avantatja Walker a les enquestes per dos o tres punts (47% a 44%, segons dades recents). Però l’aspirant a la reelecció és considerat com un dels candidats més fràgils del partit de Joe Biden en aquesta cursa. I no és clar que la bomba que acaba de caure enmig de la pugna hagi de perjudicar el seu oponent. ●
“No eres un home de família quan et ficaves al llit amb dones i ens amenaçaves de mort”, etziba el fill
legal, ja que només estava permès sacrificar animals en granges amb contagi o a la zona pròxima. El Govern va aprovar llavors una reforma sobre la marxa, arran de les protestes de criadors i de l’oposició, mentre dimitia el ministre d’Agricultura, Mogens Jensen, i es creava una comissió.
Aquella comissió va concloure al juny que l’actuació del Govern va ser “molt criticable” i va veure fonaments per obrir casos disciplinaris contra diversos alts funcionaris, i tot i que va considerar que les declaracions de la primera ministra van ser “greument enganyoses”, va admetre que no es pot saber si estava al corrent de la falta de cobertura legal. Frederiksen ha reconegut errors, però els va atribuir a la situació “crítica” en què es trobava aleshores el país. ●