La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Hem de marcar més perfil polític, una vicepresidència forta”
“Junts i ERC estan condemnats a entendre’s, ho han dit els votants”
Nova etapa
Victòria Alsina (Barcelona, 1983) ha fet un decidit pas endavant i ha formalitzat aquest cap de setmana la seva militància a Junts per defensar la continuïtat en el Govern amb un doble missatge. Abandonar és dilapidar el llegat de la unitat independentista i és també deixar de banda la societat en uns moments molt delicats per la crisi.
Diu que sortir del Govern és per a Junts un salt al buit.
És important que la militància es pregunti si abandonar el Govern ens allunya o ens acosta a la independència. Aquesta pregunta és transcendental perquè és en l’esperit fundacional de Junts. I una segona qüestió que s’ha de plantejar és, en cas que s’abandoni el Govern, què passarà l’endemà.
Què passaria?
Avui no som al 2017, no hi ha un moviment cohesionat, un mapa clar, i és un salt al buit que es faria vuit mesos abans de les municipals. Un salt que ens portaria a ser la tercera força al Parlament, la segona de l’oposició. L’experiència és tossuda i ens indica que amb aquest marc és molt probable que Junts passi a ser un partit irrellevant, que els electors no el valorin com un partit útil. I a partir d’aquí perdi tota la visibilitat com a espai polític amb només 32 diputats. Es lliuraria tot el poder a ERC, la possibilitat d’avançar i explicar-se.
Com pesen les crítiques que des de sectors del moviment independentista s’han llançat contra el Govern en les últimes concentracions?
S’atribueixen al Govern molts fracassos que no són del Govern, sinó dels partits polítics o els grups parlamentaris. Si Junts abandona el Govern es trenca l’última trinxera de la majoria independentista i, juntament als sacrificis que molta gent ha fet, es posaria el comptador a zero i tornaríem al 2012. trencar el Govern després?
Aquesta carpeta s’ha de tancar fins al final de la legislatura. Ha passat només un any i mig i es poden fer moltes coses en 4 anys. S’ha de millorar la implementació del pacte de legislatura. El Govern és també un mur de contenció, de defensa dels drets nacionals, de protecció dels drets lingüístics, per evitar processos de recentralització.
Veu risc de ruptura a Junts?
Haurem de treballar en conseqüència amb els resultats. ●
L’executiva està tan dividida que ningú no ha pogut imposar el seu criteri?
Sí. No m’agrada que uns i altres ens hàgim de posicionar, a veure qui envia més gent als mitjans, quina posició es defensa millor. És una guerra de bàndols innecessària.
Si els líders prenen una decisió i la militància no la ratifica, mal negoci...
Esclar, però s’han d’assumir els riscos. La política necessita lideratges capaços de prendre decisions, amb el risc d’equivocarnos. Si no, no t’hi dediquis.
Per què vol que Junts surti del Govern?
Vam treure un sol diputat menys que ERC, i ens han imposat una piconadora. Estan fixant l’estratègia referent a la independència de manera pràcticament dictatorial; vam arribar a uns compromisos i ja ens han dit per activa i per passiva que no pensen complir aquests tres acords.
Des de fora del Govern faran més pressió?
Com a mínim no ens haurem de menjar el gripau d’apujar l’impost de patrimoni encara que no vulguem, o la protecció de les
okupacions encara que no creiem en això, o que no puguem ampliar l’aeroport quan hi estem a favor. Hem de trobar un relat coherent.
Sacrifiquen massa per continuar al Govern?
Esclar. I em pregunto si estar al Govern ha d’arribar
Orientar el vot “Un conseller té un conflicte d’interessos, no pot marcar la línia”
I la gestió? “Si Junts surt del Govern, el país funcionarà igual, l’engranatge va sol”
de complir aquest pacte i us ho empassareu”, és humiliant. A més, la seva política no és efectiva, no s’ha reformat el delicte de sedició, que hauria permès la tornada dels exiliats.
Hi ha consellers en campanya a favor del Govern. Quan jo era conseller pensava en els meus projectes, tenia un conflicte d’interessos. Un conseller no pot sortir i dir que ens convé continuar al Govern. No podem permetre que persones amb conflictes greus d’interessos marquin tendència, i ens impedeixi que el partit sigui lliure per decidir cap a on vol anar. ●