La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Midcat passa per Berlín
“No donem aquest projecte per exclòs”, afirma Scholz a la cimera d’A Coruña
El sabotatge dels dos gasoductes Nord Stream sembla haver injectat pressió a les canonades que transporten complicitat entre Alemanya i Espanya. Olaf Scholz, canceller de la República Federal d’Alemanya, i Pedro Sánchez, president del Govern d’Espanya, van saltar ahir com cabres del Pirineu sobre els tubs del Midcat, gasoducte que podria connectar el 2025 les notables infraestructures gasistes de la península Ibèrica amb el centre d’Europa. Tots dos van saltar com un sol home a la ciutat atlàntica d’A Coruña, on va tenir lloc la 25a cimera hispanoalemanya, la primera reunió bilateral d’alt nivell entre els dos països des del 2013.
“No sé per què hem de saltar com cabres del Pirineu sobre aquest gasoducte per dir que arreglarem el problema del gas”, va exclamar el 4 de setembre a París el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, després d’haver mantingut una reunió telemàtica amb el canceller Scholz. No hi havia gaire amabilitat en aquelles paraules.
Macron va manllevar una expressió utilitzada el 1964 per Charles de Gaulle. “No sé per què hem de saltar com cabres sobre una cadira, cridant: ‘Europa, Europa, Europa!’”, va dir el general en el curs d’un debat amb François Mitterrand. Saltar com una cabra: gest inútil. Saltar com una cabra del Pirineu: gest inútil i, a més a més, rústic, una cosa pròpia d’ibèrics cabuts.
A començaments de setembre encara no hi havia aigua amb gas al mar Bàltic. Alemanya encara podia acariciar la idea que algun dia els dos gegantins gasoductes Nord Stream podrien funcionar, sense una guerra que en tanqués les vàlvules. En aquests moments presenten quatre esvorancs a cent metres de profunditat, entre les costes de Suècia i Polònia, i l’aigua del mar està penetrant en les dues conduccions. No se sap qui ha sigut. I tampoc es coneix la magnitud exacta dels danys, però fonts alemanyes han advertit que els dos gasoductes podrien haver quedat inservibles.
Alemanya, per tant, ha de revisar a fons tota la seva cartografia energètica. I això va quedar clar ahir a A Coruña. La reactivació del Midcat és un dels punts del pla d’acció acordat a la cimera hispano-alemanya. I al document hi apareix una data: 2025.
Sánchez i Scholz es van referir explícitament a la qüestió, que va ser el tema central de la seva compareixença davant els mitjans. Les paraules més significatives del canceller alemany: “No hem de dir que aquest projecte està exclòs”. “No és un tema bilateral amb França; és un projecte europeu, i com a tal ha de ser abordat”, va reblar Sánchez.
Al matí, activistes de l’organització ecologista Greenpeace van exhibir pancartes a A Coruña contra el Midcat. A la tarda, el ple del Parlament Europeu va votar favorablement una resolució sobre els alts preus de l’energia que inclou una menció favorable a la continuació del Midcat, conducció que avui mor a les localitats d’Hostalric (Catalunya) i Barbarian (Occitània, molt a prop de Carcassona). Hi van votar en contra gairebé tots els eurodiputats francesos.
Espanya i Alemanya no desistiran en la seva pressió, que França ha intentat neutralitzar els últims dies amb paraules més amables: “Es pot parlar d’aquest projecte, però més endavant”. Scholz i Sánchez van posar ahir una data: el 2025 hauria d’estar conclòs.
Per què s’hi oposa França? El seu argument principal és que no és solució per demà mateix, quan tot és urgent. París posa en dubte la seva rendibilitat futura i afegeix que les dues úniques conduccions entre Es
La cimera entre Espanya i Alemanya reivindica el gasoducte i posa data: 2025
Scholz i Sánchez mostren una gran sintonia política, mirant a França i també a Itàlia
panya i França, dos modestos gasoductes que connecten els dos països pel País Basc i Navarra, ni tan sols funcionen a ple rendiment. Macron va afegir a començaments de setembre que, aleshores, França estava enviant gas a Espanya i no al revés. Va ser una dada extreta d’una manera una mica oportunista. Durant els sis primers mesos del 2022, Espanya va vendre més gas a França que els dos anys anteriors sumats.
Per què aquesta oposició? A França no li agrada gaire l’actual consolidació d’un eix iberico-alemany (cal incloure sempre Portugal en aquesta història), en la mesura que pot alterar la seva complexa relació de col·laboració i competició amb Alemanya. Raonament francès: si Alemanya necessita noves cartografies i nous proveïdors d’energia, França també pot ser un d’ells. Una planta de regasificació flotant al port de Le Havre pot enviar gas a Alemanya per la xarxa del nord.
El Midcat també serviria d’aquí uns quants anys per enviar hidrogen verd al centre d’Europa, es rebat des d’Espanya, amb l’assentiment d’Alemanya. París pensa: amb l’electricitat generada per les centrals nuclears franceses també es pot fabricar hidrogen, hidrogen rosa, en l’argot energètic. L’hidrogen verd es genera amb un procés d’electròlisi alimentat per energia eòlica i solar. En l’hidrogen rosa, també sense petjada de carboni, hi intervé l’àtom. Amb les centrals nuclears franceses hem topat, amic Sánchez, podia haver exclamat ahir Scholz.
Però hi ha una altra cosa. Amb un gasoducte entre la península Ibèrica i el centre d’Europa, Alemanya també s’aproxima al nord de l’Àfrica. I això també inquieta París, que considera seu el dossier del Magrib. ●