Alerta pels fons europeus

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

No només és el líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, qui critica el Govern espanyol per la gestió dels fons europeus, que qualifica de molt millorable. Ara el Banc d’Espanya i el Cercle d’Empresaris s’hi afegeixen. Ja són massa les veus que es queixen. Moltes empreses no expressen la seva protesta, a més, per por de represàlies.

És molt greu que gairebé el 78% dels empresaris considerin com a negativa o molt negativa la gestió dels fons europeus i més de la meitat, concretament un 54,7%, no els hagi sol·licitat, com reflecteix una enquesta del Cercle d’Empresaris en què han participat més de dues-centes empreses de diverses mides i sectors d’activitat. L’exemple més paradigmàtic d’aquesta situació va ser la renúncia de la multinacional Ford a participar en el Perte del vehicle elèctric.

El Banc d’Espanya, en l’últim informe de projeccions econòmiques, presentat ahir, constata que, amb previsió de desembre d’aquest any, s’hagin concedit 12.000 milions d’euros de fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), un volum d’inversió inferior al que s’havia previst. En aquest sentit el Banc d’Espanya assenyala que el “cert retard” que es registra en l’execució d’aquests fons es tradueix en una contribució més reduïda al creixement econòmic a curt termini i més elevada a mitjà termini. Així, els fons europeus, en lloc de contribuir en un 2% al creixement anual del producte interior brut (PIB), ho faran en un 1,5% aquest any i el 2023, si bé l’impacte serà una mica més gran del previst el 2024.

L’Estat espanyol, tant l’Administració central com les autonomies i els ajuntaments, tenen un llarg –i lamentable– historial de mala gestió dels fons d’ajudes estructurals procedents de la Unió Europea. Tant és així que un elevat percentatge d’aquestes inversions es perden. Sembla, doncs, en certa manera lògic que les tradicionals –i injustificables– anomalies de la gestió pública dels ajuts comunitaris s’hagin traslladat a la inversió dels diners procedents dels fons Next Generation. Espanya no estava, ni està, preparada per digerir amb eficàcia i eficiència tanta quantitat d’inversions en un espai tan curt de temps.

Sorprèn, malgrat això, que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, hagués felicitat al seu dia Espanya per ser un dels països que millor han gestionat els fons europeus fins ara. Però això no ha de servir de consol si hi ha queixes sobre la seva aplicació, s’endarrereix l’execució i hi ha un alt nombre d’empreses, sobretot petites i mitjanes, que desisteixen d’utilitzar-los.

Al Banc d’Espanya no preocupa tant el retard com el fet que s’identifiquin bé les àrees d’inversió i que els projectes seleccionats tinguin capacitat rupturista i de transformació del teixit productiu. Per això considera que convindria allargar els terminis d’execució establerts pels organismes europeus, la qual cosa a més contribuiria a frenar les pressions inflacionistes actuals.

Des del primer moment ja vam dir que el Govern central havia de revisar el sistema que s’havia dissenyat per a la gestió dels fons europeus. No es veia eficaç ni àgil perquè concentrava en poques mans de la Moncloa, sota la supervisió del president Sánchez, les principals decisions i la selecció dels projectes. Això el converteix, com també vam dir al seu dia, en el responsable màxim i directe de l’èxit o fracàs del més important procés d’inversió que ha viscut l’economia espanyola en democràcia. Faria bé el president del Govern espanyol d’encarregar una auditoria independent per analitzar què és el que falla en el procés i implementar-ne de seguida les solucions més adequades. El país, com Sánchez ha dit tot sovint, s’hi juga el futur. ●

El president Sánchez ha de revisar de seguida la gestió de les inversions de la UE