La ciutat dels prodigis... científics

dir que Catalunya és dins els deu països europeus que més ciència generen i és un dels sistemes que capta més recursos a les convocatòries competitives. Cal pensar que això aconsegueix uns recursos suficients; i aquí hi ha el miracle, aconsegueix uns recursos que disten de ser mínimament suficients.

Cal destacar tres aspectes. En primer lloc, fins a la recent llei de la Ciència del Govern estatal i la pròxima llei de la Ciència de la Generalitat de Catalunya el marc en què hem desenvolupat la nostra feina era obsolet, confús, lluny de la flexibilitat que la ciència necessita i sota una gestió basada en la desconfiança. Tant una com una l’altra administració ens asseguren que això millorarà en el futur.

La segona qüestió és que la ciència depèn del Capital Humà; en majúscules. Sense persones disposades a conrear la ciència no hi ha productes. I per captar talent fa falta que les condicions siguin justes, interessants i atractives. I això només s’aconsegueix amb recursos i confiança.

La tercera és la més greu. No hi ha una aposta d’inversions en infraestructures. Un sistema d’investigació amb universitats potents, amb centres d’investigació de referència internacional (com l’IRB, l’ICFO, l’IBEC, el BSC, el PCB, el PRBB, entre d’altres) i hospitals universitaris de primer nivell (el Clínic, Sant Pau, Bellvitge, Vall d’Hebron, entre d’altres) ha de ser tingut en compte com a objecte d’inversió en infraestructures.

I en aquest punt hi apareix l’operació que implica l’hospital Clínic i la Universitat de Barcelona sobre l’ampliació de l’hospital, a més de les institucions públiques que hi estan igualment compromeses. És aviat per saber on, com i quan aquesta ampliació es produirà, però és inevitable. És impossible mantenir més temps les infraestructures d’un hospital que ocupa els primers llocs al món pel que fa a assistència i investigació sanitària. No és raonable, no és admissible que hàgim estat incapaços de teixir la col·laboració necessària i complicitat entre administracions per fer realitat una inversió crucial per al desenvolupament del sistema univer

Una vegada per sempre, cal fer realitat el projecte d’ampliació del Clínic

sitari, assistencial i d’investigació de Barcelona. És imperatiu, urgent, necessari i simplement inevitable. El Clínic Barcelona i la Universitat de Barcelona han decidit compartir alguna cosa més del que ja compartíem i un nou logo comú que significa treballar solidàriament per fer realitat, una vegada per sempre, el projecte. Ara depèn de voluntats polítiques, de possibilitats pressupostàries i de treball coordinat. Per part del Clínic Barcelona i de la Universitat de Barcelona no quedarà.