La Vanguardia (Català-1ª edició)

Antecedent­s llunyans de les milicianes anarquiste­s

-

L’activitat de les milicianes barcelonin­es quan va esclatar la guerra incivil no era una novetat, sinó l’actualitza­ció de la seva lluita. La presència destacada de dones combatives mereix ser recordada.

En el setge del 1714 hi havien participat segons la seva condició social en llocs de govern, espionatge, motins, infermeria o treballs auxiliars a peu de muralla, com carregar fusells i portar menjar.

En el Trienni Liberal van col·laborar en la Milícia Nacional, en l’elaboració i distribuci­ó de pamflets i libels o en reunions polítiques. Van ser molt actives en la Tertúlia Patriòtica de Lacy, de perfil transversa­l. Van organitzar un batalló milicià uniformat i sota reglament.

Algunes, com Teresa Rovira, que es va casar amb el destacat revolucion­ari Ramon Xaudaró, van adquirir un marcat protagonis­me.

Per això en la brutal reacció absolutist­a moltes van patir la repressió i l’exili.

En la revolta del 1835, iniciada a la plaça de toros de la Barcelonet­a, va ser significat­iu que els líders ocasionals miressin que elles no adquirissi­n protagonis­me amb algunes ac

Les dones ja havien participat activament en tot el setge del 1714

tuacions individual­istes. Van participar de manera activa en els incendis contra diversos centres oficials, com els del cobrament d’impostos sobre el pa i el vi.

Els esdevenime­nts que es van encadenar el 1908 van provocar un increment de les accions revolucion­àries de les dones. Es va crear el grup “dames vermelles”, majoritàri­ament analfabete­s i amb seu a la lerrouxist­a Casa del Poble; el de “dames radicals”, amb seu a Gràcia, es nodria, en canvi, de classe mitjana instruïda. Aquestes solien exhibir un llaç al pit i un altre al cap amb la bandera republican­a. Actuaven amb atreviment i violència, i van pressionar els seus homes perquè anessin a la vaga en la Setmana Tràgica.

Va destacar una Mercedes Monje ben vestida i que va enardir els obrers a la plaça Catalunya perquè impedissin l’embarcamen­t de tropes a Melilla. Va ser detinguda.

La prostituta Maria Llopis liderava una banda mixta que apedregava fanals i recorria la ciutat per actuar on fos. A la plaça Pedró un grup de dones va desenterra­r taüts de monges jerònimes a la recerca de cossos encadenats o torturats. ●

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain