La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els EUA ja són el segon país americà que compra més llibres espanyols
Els títols religiosos són el segon tema més venut a tot Amèrica, menys a l’Argentina
Els Estats Units es prenen seriosament el castellà. Per primera vegada, és el segon país que més llibres espanyols importa en tot el continent americà, només superat per Mèxic, que té 130 milions d’habitants. La dada va ser avançada ahir a la fira Liber –que se celebra fins divendres al recinte de la Fira a l’Hospitalet– per Antonio María Ávila, director executiu de la Federació de Gremis d’Editors, que pròximament farà públiques les xifres. “És una cosa molt significativa –explica Ávila a aquest diari– ja que fins ara aquest país ocupava la quarta plaça”.
Si mirem tot el món, després de Mèxic, són França i el Regne Unit els que més llibres importen d’Espanya. Però aquí hi ha un parany, perquè es tracta de publicacions fetes en llengua francesa i anglesa –entre les quals, molts fascicles– que es produeixen a Espanya per raons de costos i industrials. En canvi, els llibres que van als EUA, com els de Mèxic, “són 100% en llengua espanyola”.
Una delegació de bibliotecàries dels EUA assistia complaguda a aquestes informacions mentre un dels pioners, Álex Correa, de la distribuïdora Lectorum –que va començar als anys seixanta–, amb seu a New Jersey, explicava: “El nostre mercat és de més de 50 milions d’hispans. D’aquests, un terç és de segona o tercera generació, està molt assimilat; un altre terç són bilingües; i un tercer terç només parla en espanyol”.
On es venen més llibres en espanyol? “Primer de tot, a les escoles, ja que molts mantenen una educació bilingüe, no només demanen literatura, sinó també llibres d’assignatures de ciències. El segon gran comprador són les biblioteques, als estats amb gran població d’hispans, que cada vegada són més. El tercer, les llibreries; per exemple, Barnes & Noble ja disposa d’una (molt petita) secció en espanyol en la meitat dels seus establiments. I, finalment, els quarts compradors són grans magatzems, supermercats i altres comerços”.
Pel que fa a temàtiques, “a tot el continent mana la literatura, però aquesta vegada s’ha venut més llibre religiós que mai. A tot Amèrica Llatina (atenció, menys a l’Argentina) i a tots els EUA, els llibres religiosos són el més venut després de les novel·les”, cosa que s’explica en bona part per l’auge de l’evangelisme. Una altra dada revelada per Ávila és que el 2021 ha baixat el made in China. “Ha caigut la importació de la Xina, on fins ara es feien moltes coses, per l’encariment dels costos”.
En total, el 2021, els editors van facturar 5 milions més que l’any anterior. “Tenint en compte que els nolis i alguns costos s’han do
La biblioteca García Márquez va acollir una lectura-concert homenatge a l’autor colombià
blat de preu, té molt de mèrit”, apunta Ávila.
Liber es va traslladar anit a la Biblioteca Gabriel García Márquez, a la Verneda, que va acollir un homenatge a l’escriptor colombià, una lectura-concert en què van llegir fragments dels seus llibres Emiro Aristizábal, president de la Cambra Colombiana del Llibre; l’alcaldessa Ada Colau; els editors Santiago Tobón i Carolina Rey; el tinent d’alcalde Jordi Martí; la directora de Fundalectura, Diana Rey; i Antonio María Ávila. L’orquestra era de músics del conservatori del Liceu, dirigits pel colombià Rubén Darío Reina.
Liber –que se celebra en anys alternatius a Madrid i Barcelona– reuneix 300 expositors al llarg de 5.400 metres quadrats i té Colòmbia com a país convidat. La fira ha premiat, entre d’altres, Pere Gimferrer per la seva tasca d’editor; Soledad Puértolas com a autora; RNE per la seva tasca de difusió, així com la pel·lícula Pan de limón con semillas de amapola, de Benito Zambrano, adaptació del llibre de Cristina Campos. ■