La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cantant i artista
Rigoberta Bandini
de comprendre les meves etapes, d’entendre on s’acaba una etapa.
L’àlbum conté vuit singles ja coneguts i quatre temes inèdits.
Sí, surten Too many drugs, Que Cristo baje, In Spain we call it soledad, Perra, Ay mamá, A todos mis amantes, Así bailaba i Julio Iglesias. I les noves són Que vivir sea un jardín, Tú y yo, Canciones de amor a ti i la que dona nom a l’àlbum, La emperatriz.
Quin criteri ha seguit?
Si jo desaparegués i algú escoltés el meu àlbum, com m’agradaria que se’m veiés com a artista. He buscat que cada cançó tingui un ingredient emocional, com és el cas de Julio Iglesias, amb una lletra que em representa molt; és malenconiosa, empedreïda com jo, que m’alimento d’imatges del passat.
Hi ha un fil conductor sonor en un àlbum amb bona part ja publicada?
No volia que hi entrés cap altra cançó catàrtica, perquè el disc ja en tenia moltíssimes. Volia cançons que fessin d’emulsió entre tota aquesta catarsi i que se’ns torni la cosa més petita.
Expliqui les cançons noves:
Canciones de amor a ti.
Parla de l’amor al meu fill, però és expansiva, de celebració. Un tema de casa meva, del meu amor al meu nadó, però que transcendeix.
Que vivir sea un jardín.
Com l’anterior, està produïda per Stefano Maccarrone i Esteban Navarro, que és la meva parella i el pare del meu fill. És un interludi, una cançó que vaig compondre quan ja havia nascut, però és com un petit diari en què explico una mica el que va ser quedar-me embarassada, entendre que tenia una vida a dins amb totes les seves parts agredolces. M’interessava que hi fos perquè el meu fill va néixer alhora que aquest projecte.
Tú y yo.
També és una cançó d’amor, és més introspectiva perquè la vaig compondre quan estava confinada, el primer Nadal. Va ser aquell primer Nadal, quan el meu fill tenia 6 mesos i jo vaig agafar covid, que em vaig haver de separar deu dies d’ell; va ser duríssim. Era una cançó necessària perquè em recorda l’època de la covid, que per sort o per desgràcia ha coexistit amb aquest disc, amb aquest projecte. Sé que no és una cançó superballable, però al final amb aquest disc ja he tret molts hits, molts lo-lo-lo i molts la-la-la, i ara vull mostrar veritat i regalar càpsules del meu cor directament.
La emperatriz.
En aquesta cançó l’emperadriu és la meva àvia materna, que va morir fa un any; era la matriarca de la família. Era molt creient, i vaig pensar que compondre un al·leluia li hauria encantat. Sempre he estat molt fan de l’Aleluya de Luis Eduardo Aute, el de Cohen per descomptat. Sempre he volgut compondre una peça així i treure-la del context més eclesiàstic perquè em sembla una manera de connectar amb una cosa molt bonica i molt gran. Hi ha una part que és com una carta confidencial a la meva àvia amb tot el que ens ha passat, però segueixo connectada a la meva veritat o ho continuaré intentat cada dia fins que em mori; continuo connectada amb la meva espiritualitat, entenent Déu com cadascú vulgui. De retruc, és un homenatge a totes les dones. ●
Àlbum d’estrena La popular intèrpret i compositora publica demà el seu primer àlbum, ‘La emperatriz’