Oriol Paulo: “Hi ha una línia fina entre el seny i la bogeria”

El cineasta adapta la novel·la ‘Los renglones torcidos de Dios’

Oriol Paulo ha afrontat la seva pel·lícula “més complicada i ambiciosa” amb Los renglones torcidos de Dios, adaptació del best-seller homònim de Torcuato Luca de Tena publicat el 1979 i una de les obres més emblemàtiques de la literatura espanyola contemporània. El film, que arriba avui a les sales comercials coincidint amb el dia del Cinema Espanyol, és un dels títols que han generat més expectació des que es va saber que el director de Contratiempo estava al darrere d’un projecte que va tardar sis mesos a acceptar.

“Coneixia la novel·la, sabia què implicava adaptar-la i sentia vertigen, però alhora no podia deixar de pensar en el record que tenia del llibre quan el vaig llegir als 14 anys i, sobretot, del personatge d’Alice Gould –que interpreta una Bárbara Lennie de cabellera rossa–. A partir d’aquí vaig trucar al guionista i dramaturg Guillem Clua, amb qui he col·laborat anteriorment, i ens vam posar a treballar, conscients del repte d’adaptar una novel·la escrita fa més de quaranta anys, en una Espanya molt diferent i amb un públic molt diferent”, explica Paulo en conversa amb aquest diari. “La novel·la té aquell punt de misteri, et fa navegar per laberints. I recordo especialment el personatge de l’Alice, que em va fascinar, i he volgut aferrar-me al record d’una dona de classe alta, extremament intel·ligent, amb una capacitat dialèctica molt gran i amb una dualitat, que al final és el repte que es planteja a l’espectador”.

Gould és una investigadora que s’interna en un hospital psiquiàtric simulant una paranoia per esbrinar l’estranya mort d’un pacient. Tot i això, una vegada a dins, les coses no sortiran com esperava aquesta dona que a finals de la dècada dels setanta “és capaç de posar en perill tota una institució psiquiàtrica” i concretament el director del centre, paper que encarna Eduard Fernández. “La pel·lícula va sobre dos grans egos que xoquen; dues persones amb una intel·ligència sobrenatural que utilitzen la paraula per confrontar”, afirma el director.

Un altre personatge mític del llibre és Ignacio Urquieta, aliat de Gould i l’únic intern que reconeix que està boig. “Crec que està inspirat en algú que va conèixer Torcuato quan va ingressar en un sanatori durant 18 dies abans d’escriure la novel·la, i al final la pel·lícula parla de com moltes vegades la línia que separa el seny de la bogeria pot ser molt fina”, apunta Paulo, que defineix el seu nou treball com “una muntanya russa de sensacions, emocions i tensions que t’atrapen des del minut u”. ●

Warner Oriol Paulo amb l’actriu Bárbara Lennie