Raval ‘power’ al Liceu

Gran emoció entre el públic del barri a l’estrena de ‘La gata perduda’

Podria passar a la història com l’òpera que va cohesionar un barri. O com la que va liquidar la quarta paret, ja que a sobre i a sota de l’escenari del Liceu, sota músiques, registres vocals i robes diverses per a aquesta inclassificable La gata perduda, tothom procedia ahir a la nit del Raval i sabia molt bé quina fibra tocava la partitura d’Arnau Tordera i el llibret de Victòria Spunzberg.

“Ben amuuunt l’empenta veïnaaal. Som la geeent, som del Ravaaaal” I la millor part: “Duc dins meu el gran batec tribal”. O la que potser va ocasionar un sanglot d’algun immigrant: “Morir lluny és morir dues vegades...”.

La tornada melòdica és molt de rebut en un musical. I quan el cor és així d’autèntic –300 veïns ben dirigits i aprofitats escènicament– i l’orquestració és tan bona com la mateixa orquestra –genials els alumnes del Conservatori del Liceu dirigits per Alfons Reverté–, la tornada sol ser el toc de gràcia emocional.

Fins i tot el col·laborador de Los Angeles Times que es passejava ahir a la nit pel Liceu –i que es va escapolir a la mitja part perquè la cosa prometia durar tres hores (vint minuts, van durar els aplaudiments!)– podria descriure aquesta com la nit en què la realitat no va superar la ficció ni tot el contrari, més aviat es van trenar perquè un parell de milers de persones se sentissin particularment reivindicades: la venda de platea i parts del primer i segon pis s’havien reservat per a públic del barri, tot al preu únic de 20 euros.

A l’entreacte, el saló dels miralls respirava l’ambient més alegre i distès dels últims... 175 anys? Un grup de dones amb vel es feia no una selfie, sinó una foto de grup, com de temps antics. D’altres amb força gitana tornaven radiants als seus seients explicant que sí, aquesta òpera parla del seu barri i és una meravella, “perquè no oblida el crit d’“el Raval no es ven, el Raval es defensa’”. A baix la gentrificació! Tot i que aquesta paraulota se la va estalviar la traçuda Spunzberg, que sí que va fer petar el públic de riure amb la seva idea literal del camell que es treu el morro per vendre costo pel barri, o es va xotejar a costa de la “gestora cultural amb empatia social” que “programa amb devocióóó”.

Des del lateral de l’amfiteatre s’albirava el president Pere Aragonès o la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, amb cara de ser conscients del poder de la cultura com a eina de coneixement mutu i cohesió social. Especialment quan en escena hi ha 41 nacionalitats que conflueixen al Raval. Per un dia el Liceu era realment útil a ulls de la política.

El barri s’havia despertat com el costat fosc i estigmatitzat de la city i se’n va anar al llit transformat en el més cool i lluminós. ●

A. Bofill Un moment del multitudinari muntatge amb cantaires del Raval