La Vanguardia (Català-1ª edició)
Lopetegui marxa amb cruel golejada, ovació i llàgrimes
El Pizjuán exigeix la dimissió del president Castro
No va poder tenir un adeu més dolorós Julen Lopetegui de la seva etapa a la banqueta del Sevilla, després de tres temporades (tres vegades 4t classificat a la Lliga i una Europa League) i 10 partits de pena en aquesta arrencada de curs deplorable. El Dortmund li va donar el cop de gràcia amb un 1-4 devastador, que va acabar de donar raons al club per destituir el tècnic i deixa els andalusos a punt de l’eliminació de la Champions.
“Segurament demà (avui) no seré entrenador del Sevilla”, confirmava Lopetegui a #Vamos la seva destitució imminent –que va arribar oficialment a les 23.23 hores–, així com el seu comiat “de tots els jugadors; és una pena deixar un equip que estimo molt”, explicava lacònicament.
Era la crònica d’una mort anunciada. Lopetegui afrontava el duel contra el Dortmund sabent que tenia la guillotina preparada, guanyés o no. Una situació incòmoda per a tothom: amb quin ànim pot preparar i dirigir un tècnic un equip que ja no entrenarà més? I com es comporten els jugadors que ja no tindran aquell cap? En aquest cas insòlit, de final ja escrit, tots apel·len a la professionalitat; un element insuficient per al Sevilla per frenar el Dortmund.
Lopetegui (56) tenia abans del partit la sentència de l’acomiadament: una victòria en 9 partits, la 17a posició a la Lliga, només un punt per sobre del descens, i 1 de 6 a Europa el deixaven a la corda fluixa ja dissabte, després de perdre per 0-2 amb l’Atlètic. “Estic segur que capgirarem la situació”, va llançar el basc, més com un tòpic que com a arenga a uns jugadors que ja sabien que l’endemà arribaria el nou entrenador, Jorge Sampaoli, de tornada al Pizjuán cinc anys després de marxar.
L’últim Sevilla de Lopetegui va comparèixer davant una afició tan animosa com de costum, abocada amb l’equip a la recerca d’una victòria revitalitzant. Tot i això, la festa es va refredar amb el golàs matiner de Guerreiro, que va apaivagar el coliseu amb una urpada als 6 minuts. El lateral va fulminar Bono amb un potent xut creuat en velocitat, després de rebre una passada de Bellingham, que va fer un fabulós canvi d’orientació que es va menjar Navas.
Del 0-1 es va poder passar a l’1-1 i va acabar sent un 0-2. El Sevilla va gaudir d’una doble oportunitat claríssima en un cop de cap d’EnNesyri que va salvar Meyer i un posterior xut alt de Carmona. Va perdonar el quadre andalús i 4 minuts després li va caure el 0-2, magnífic gol de Bellingham en la definició i per com va encarar i va retratar Gudelj.
La rematada definitiva del Dortmund només va trigar tres minuts, amb una jugada genial del xaval Moukoko, de només 17 anys, amb un control orientat amb barret sobre Gudelj, rematada i rebuig que va convertir Adeyemi (20) en el 0-3.
Immediatament, el Pizjuán va girar-se contra la llotja al crit de “Directiva, dimissió” i “Lopetegui, Lopetegui”, culpant el president José Castro de la deriva de l’equip i solidaritzant-se amb l’entrenador basc.
El gol d’En-Nesyri (1-3) a l’inici del segon temps va estalviar la batussa permanent a la directiva, encara que l’1-4 de Brandt (75 m.) va reobrir la ferida i van tornar els xiulets contra la llotja. El Pizjuán dret va acomiadar amb una ovació Lopetegui, que va marxar plorant, i amb xiulets a la directiva. ●
El Sevilla va anunciar la destitució del tècnic després de la derrota i el relleu serà Jorge Sampaoli