La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’FMI descarta una espiral salarial a causa de l’alta inflació al món
L’organisme considera decisives les alces de tipus per l’efecte sobre el consum
El Fons Monetari Internacional (FMI) creu que els temuts efectes de segona ronda en l’actual crisi inflacionària global no constitueixen una gran preocupació en aquests moments. Segons un informe publicat ahir per la institució amb seu a Washington, hi ha riscos limitats d’entrar en una espiral nociva d’alces de preus i salaris arreu del món.
El motiu és que l’enduriment agressiu dels bancs centrals i la caiguda dels salaris reals –per la inflació dels últims temps– ajuden a ancorar les expectatives dels consumidors. Ningú, ni tan sols els qui hagin aconseguit alces salarials per compensar la seva pèrdua de poder adquisitiu, no s’està llançant a consumir. La demanda no té força i, per tant, és incapaç d’afegir més llenya a la foguera inflacionista.
Com han repetit l’FMI, nombrosos organismes, els bancs centrals i el consens dels economistes, aquesta crisi inflacionista és, fonamentalment, d’oferta. Al seu informe, el Fons recorda que, amb la recuperació que va arribar després de la pandèmia, la inflació es va disparar el 2021 fins a nivells no vistos en 40 anys.
Les pujades de preus –prossegueix l’FMI– van tenir lloc per les interrupcions de la cadena de subministrament, les crisis dels preus de les matèries primeres, la política monetària expansiva i el suport fiscal dels estats, a més de l’explosió de consum després dels mesos de confinaments domiciliaris i limitacions del lleure i els viatges.
Tot i això, els salaris es van comportar d’una altra manera. “La trajectòria dels salaris reals es va mantenir estable o va caure el 2021 –afegeix l’FMI–, i aquest patró de comportament va continuar el primer trimestre del 2022”.
I què passarà ara? Els economistes de l’FMI dirigits per John Bluedorn van analitzar 22 escenaris les últimes cinc dècades, en què la inflació i els salaris van augmentar i la taxa d’atur es va mantenir baixa i van descobrir que cap dels casos no va resultar en espirals de salaris i de preus. En tots els casos estudiats, la inflació va baixar i els salaris nominals van augmentar.
El Fons diu que actualment les pressions inflacionàries provenen de fora del mercat laboral i que la caiguda dels salaris reals ja està ajudant a reduir els preus. Des de principis d’aquest any, a més, els bancs centrals estan apujant agressivament els tipus d’interès, cosa que redueix els riscos. “Aquests descobriments brinden certa tranquil·litat que les espirals sostingudes de salaris i preus són rares”, va escriure Bluedorn en un blog adjunt en el lloc web de l’FMI. “Però això no hauria de ser motiu de complaença per part dels qui formulen les polítiques: hi ha diferències entre els episodis [objecte de l’estudi i la realitat actual] i alguns mostren més mals resultats”.
Les recents mesures d’ajust de molts bancs centrals per controlar la inflació ajudaran a evitar que els preus alts es cronifiquin i es desviïn de l’objectiu durant massa temps, van escriure els experts del fons. Segons Bloomberg, almenys 90 bancs centrals han apujat tipus aquest any i la meitat ho han fet en 75 punts bàsics o més d’una sola vegada. Aquest és l’ajust més ampli els 15 anys posteriors a la crisi financera del 2008. ●
La història permet veure que, amb temps i mesures, els preus frenen i els salaris nominals pugen
La pressió sobre els preus és aliena al mercat laboral, i la devaluació salarial alleuja aquesta tensió