La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tot està més clar
La victòria del no en la consulta de Junts suposa el punt final al pacte independentista que de manera ininterrompuda regia el destí de la Generalitat des del 2012. Esquerra governarà ara en solitari amb una exigua majoria de 33 diputats, però amb la tranquil·litat que no es veurà afectat per les contínues crisis amb els seus socis. El panorama s’aclareix. La decisió de Junts és un triomf de la línia dura del partit i una victòria personal de Carles Puigdemont, que l’any passat ja no volia entrar al Govern i ara ha aconseguit doblegar els sectors més moderats de la seva formació que volien continuar a l’Executiu de la Generalitat. I també és una victòria de Pere Aragonès que s’ha deslliurat de Junts sense veure’s obligat a haver d’expulsar-los del Govern.
El temps dirà si la decisió de Junts és encertada o no. En l’ànim de molts dels seus militants hi ha la idea que des de l’oposició tindran més possibilitats de guanyar les pròximes eleccions a una Esquerra que es pot cremar en un govern en solitari. És una aposta arriscada. És més: inèdita. Els partits que són al govern no acostumen mai a anar-se’n per pròpia voluntat. I el pitjor per a Junts és el risc de la ruptura entre els dos sectors enfrontats ahir. La guerra intestina d’aquests últims dies deixarà, sens dubte, seqüeles. Alguns dels perdedors d’ahir assumiran la seva derrota sense més ni més, d’altres se n’aniran a casa seva decebuts, però també n’hi haurà d’altres que veuran arribada l’hora d’organitzar-se en un partit com l’enyorada, per a ells, Convergència. Jordi Turull haurà de treure el millor de si mateix per evitar que Junts no es trenqui.
Arribats a aquest punt, hi ha un altre triomfador: Oriol Junqueras. El seu anhelat somni d’ocupar l’espai de CiU s’ha complert. Pas a pas. Primer quan va donar suport, des de fora, al govern de la CiU d’Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida el 2012. Després, en entrar ja al govern, tres anys després, encara que en posició subsidiària. En tercer lloc, fa un any, quan el seu partit va assolir la presidència. I ara, la culminació: tot el Govern en mans d’ERC. Objectiu complert. Els seus socis de CDC,
PDECat i Junts li han asfaltat el camí.