La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les punxades s’allunyen de la nit
● Interior va rebre més de 200 denúncies en un mes, que han quedat en no res ● Les expertes diuen que les violències sexuals les exerceixen sobretot persones conegudes ● U■ 85% de les agressions sota submissió química són oportunistes
Durant tot l’estiu el fenomen de les punxades a dones en un context de lleure nocturn va omplir les portades dels diaris, minuts a les televisions i denúncies públiques a les xarxes socials. Però, què ha passat amb tots aquests casos? Hi continuen havent denúncies per punxades? Qui són els agressors i quin és el seu objectiu?
A Catalunya els Mossos van deixar de notificar des de l’agost el nombre de denúncies i asseguren que, tot i que encara les reben, els casos són esporàdics, segons ha pogut saber La Vanguardia. Interior assegura que estan treballant coordinadament amb altres departaments de la Generalitat i fent seguiment de la investigació policial. En la mateixa línia, el Ministeri de l’Interior va informar a l’agost que la policia havia rebut en un mes més de 200 denúncies. En cap cas no es van trobar substàncies tòxiques entre les víctimes.
L’absència de toxicitat “no vol dir que les punxades no s’estiguin fent i s’hagi de qüestionar la credibilitat de les dones”, explica Núria Iturbe, psicòloga forense especialitzada en violències sexuals. Iturbe considera que, més enllà de la quantitat de punxades, les institucions haurien d’explicar el fenomen d’una manera comprensible i aportar respostes efectives i duradores per evitar mantenir el discurs del pànic, “sobretot perquè ens podríem trobar el mateix l’estiu que ve”, diu.
Des de l’Associació d’Assistència a Dones Agredides sexualment (AADAs) tenen clar que les punxades són un nou mètode que s’ha posat de moda entre els agressors. “Té un component de gènere claríssim en el moment en què els que punxen són homes i les que reben la punxada són dones”, exposa Maria sellés, coordinadora de l’AADAs i que ha patit violència sexual.
“Patir violència sexual és la por més gran de les dones quan som a l’espai públic”, assegura Ana Burgos, antropòloga i coordinadora de l’Observatori Noctàmbules, que analitza les violències sexuals en entorns de lleure nocturn. Burgos i Iturbe coincideixen que, més enllà de la intencionalitat de la punxada, la finalitat és la de sempre: infondre terror sexual. un 83% de les dones europees entre els 18 i els 29 anys limiten els seus moviments per por de ser violades, segons l’estudi Delictes, Seguretat i Drets de les Víctimes. El temor de la violència fa que les punxades responguin a la mateixa lògica, encara que la intencionalitat no sigui drogar les dones per agredir-les, diuen.
Les expertes consultades recorden que, tot i que el modus operandi és nou, aquests delictes
Aquests delictes tenen lloc en espais on abans ja s’han exercit altres violències
Tot i que no s’han trobat restes tòxiques, això “no vol dir que no es cometin punxades”