El sector aeri acorda que s’aconsegueixi un balanç d’emissions netes zero el 2050

L’Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI), organisme adscrit a l’ONu, va acordar divendres que s’aconsegueixi com a meta un balanç d’emissions zero per als vols internacionals l’any 2050. El pla va ser acceptat pels 193 països que són membres de l’OACI, malgrat les reticències de rússia i la Xina. Tot i això, els grups ecologistes diuen que l’acord és feble i no vinculant legalment.

La indústria de les aerolínies contribueix amb prop d’un 2,5% de les emissions globals de carboni, però els científics creuen que té un impacte molt més gran en el canvi climàtic. El gran escull de l’acció és que l’Acord de París contra l’escalfament (2015) no va establir limitacions per a les emissions del transport aeri internacional.

El transport aeri ha estat sota una pressió cada vegada més gran per part dels consumidors i els científics, atesa la falta de mesures rellevants per descarbonitzar els vols, dependents dels combustibles fòssils (querosè).

Diversos portaveus europeus (i l’enviat especial dels EuA per al canvi climàtic, John Kerry) van expressar la seva satisfacció pel pacte. Tot i això, els ambientalistes tenen reserves sobre les resolucions acordades.

“No ens hem de deixar enganyar pels resultats d’aquesta assemblea. L’única manera en què resoldrem el problema és deixar de cremar querosè. I la manera en què es deixa de cremar querosè és atorgant-li un preu efectiu i invertint en solucions alternatives”, va dir Jo Dardenne, de l’oenagé Transport and Environment.

L’OACI també ha retocat els criteris del Pla de Compensació i reducció de Carboni per a l’Aviació Internacional (Corsia). sota aquest esquema, els països van assumir el 2016 (amb un pla voluntari fins al 2026 i posteriorment com a obligació) la promesa de fixar a les aerolínies un pic màxim de gasos hivernacle, de manera que a partir del 2021 totes les emissions addicionals per sobre d’aquest llindar haurien de ser compensades (amb la compra de crèdits o certificats que justifiquin la reducció d’emissions en projectes com a reforestació i semblants).

Inicialment havien planejat fer servir com a llindar de referència la mitjana d’emissions dels anys 2019 i 2020, però amb la pandèmia de covid els vols es van desplomar i l’OACI va canviar de criteri. Després de les discussions a Mont-real, el llindar ara s’ha establert en un 85% de les emissions de carboni del 2019, cosa que permet que es disposi d’un marge ampli abans que les aerolínies hagin de comprar compensacions.

Els defensors de l’acord afirmen que a partir d’ara les aerolínies acceleraran el desenvolupament de combustibles per a avions que siguin més ecològics i altres millores tècniques per descarbonitzar els vols.

“un objectiu és millor que res, però ara depèn dels estats membres aplicar les regulacions adequades. Tot i que no és un objectiu vinculant, políticament obliga els estats membres a ser ambiciosos pel que fa als seus plans climàtics”, afegeix Dardenne. ●