La Vanguardia (Català-1ª edició)
Elogi a les trinxeres dels setanta
‘Cròniques del fang’ recopila el periodisme ‘de barraqueta’ en què va militar la informació local i que va plantar la bandera als barris de Barcelona
Entre el 1966 i principis dels vuitanta, un grup de periodistes va fer de la informació local el seu camp de batalla. Van cavar les trinxeres als barris de Barcelona, fins aleshores ignorats per la premsa. Van explicar les reivindicacions populars i laborals, els problemes d’habitatge i de serveis i van denunciar casos de corrupció. A Cròniques del fang, Jaume Fabre recopila i ressitua aquest periodisme, que alguns van qualificar despectivament de barraqueta o miserabilista, i homenatja qui va enarborar la seva bandera, Josep Maria Huertas.
“Cada vegada tinc menys fe en la història oral; quan ens basem en la memòria diem moltes barbaritats”, manté Fabre. El periodista recupera d’hemeroteques molts articles i busseja en arxius –especialment en les 70 caixes de retalls i documents que va guardar el mateix Josep Maria Huertas–, i recupera fotografies, algunes d’inèdites, d’aquests periodistes en acció, també coneguts com a huertamaros. “Però no només es tracta de reconèixer la tasca dels que se senten identificats amb Huertas, sinó que també hi va haver altres periodistes que van exercir aquest paper i que van denunciar la corrupció de les administracions franquistes i les seves conseqüències als barris, com ara Jordi Bordas, Manuel Vázquez Montalbán, Avel·lí Artís..., afegeix Fabre.
“Sempre hi ha hagut periodistes bons i dolents, però aquell moment era de canvis, era una època d’esperança”, apunta Eugeni Madueño, huertamaro declarat i també editor del llibre, fruit de la col·laboració de l’editorial Clariana i l’Ajuntament de Barcelona. Madueño, com Juanjo Caballero, Jordi Capdevila, Maria Favà, Eugènia Ibáñez, Manel López, Antoni Ribas i Gonzalo Évole són alguns dels molts periodistes locals que alimenten les Cròniques del fang. La seva tasca va servir d’altaveu de les associacions de veïns, les entitats ciutadanes i els col·legis professionals que llavors van encapçalar protestes i reivindicacions amb què, per primera vegada, es van posar al mapa els barris de la perifèria fins aleshores sense veu.
El llibre, que ja va tenir la seva posada de llarg a l’Ajuntament de Barcelona, es tornarà a presentar el 17 de novembre a Can Saladrigas, al Poblenou.
Amb Cròniques del fang, Fabre tanca la sèrie de llibres sobre el periodisme de després de la guerra, durant la dictadura i la transició, que, més enllà de l’interès periodístic per si mateix, permet reconstruir la his
El llibre, que també és un homenatge a Josep Maria Huertas, es presentarà al Poblenou
tòria de Barcelona de l’època. A Periodistes, malgrat tot, Fabre va escriure sobre els professionals que van preferir quedar-se a Barcelona després de la guerra: els que s’hi van quedar per resistir, els possibilistes i els que directament van col·laborar amb el règim. A Cròniques del fang, que inclou des de l’entrada en vigor de la llei de premsa de Fraga fins a l’arribada de Pasqual Maragall a l’alcaldia de Barcelona, la majoria dels protagonistes continuen vius i en actiu. ●