Entre l’agonia, l’escombra de Gavi

Serveix per a una escombrada i per a una fregada. No defuig la batalla. Va al capdavant i va de cara. Al peu. Va al peu. A l’espai. Va a l’espai. Sí, als sibarites de dins i fora del vestidor els agradaria que tingués més pausa, que fos més cartesià i que respectés més la sacrosanta posició. Però si Xavi crida a la rebel·lia per sortir del guió, pocs com Gavi. Juga com si tingués els anys que posa al seu dorsal (30) però amb l’energia i la gana de l’adolescent que és. Si un jove vol tirar endavant en la seva professió, o més ben dit, en la seva vocació, pot mirar-se al mirall del futbolista andalús. L’inconformisme en persona.

No ho sap tot. Només faltaria. Però obre els ulls i n’aprèn. Li queda un tros per ser un jugador complet. Però fa pinta que ho serà. Amb voluntat només no n’hi ha prou, però disposa d’una cosa molt més important encara que la qualitat. És la mentalitat, el desig, la gana per ser un animal competitiu. No han pogut treure’l del Barça des del dia que hi va debutar. Ha assegut futbolistes més prestigiosos i més cars, tant al club com a la selecció. Per què si no és el més talentós? Perquè és el que més coses vol.

Quedeu-vos amb dues imatges del partit contra el Celta. En totes dues, roba la pilota lliscant per la gespa. No només talla l’avanç del rival, sinó que aconsegueix la pilota, com si fos una escombra. Per pur ardor. Pica molt i també rep. Com un veterà. Només per comparar, que diferent aquesta passió amb què va demostrar fa un parell de temporades un tal Pjanic en un replegament en un partit contra l’Elx. Un Pjanic a qui el club va donar les gràcies públicament aquest estiu en concretar-se la seva sortida per haver-se rebaixat el salari. En fi. Millor guanyarse el sou com Gavi que no pas regalar-lo sense haver suat la samarreta.

Molt hauran de suar els barcelonistes aquesta setmana de categoria que tenen al davant. Perquè amb les prestacions ofertes contra el Celta no arribarà, que diria Messi, ni de lluny per doblegar l’Inter i el Madrid. La brillantor del Barça s’ha apagat amb l’última aturada de seleccions i les lesions que hi va haver. El futbol no espera ningú. I menys aquesta temporada imprevisible, amb un Mundial que pot encongir cames a partir d’ara. Gavi hi serà. Per al que calgui.