La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rússia castiga amb desenes de míssils la capital d’Ucraïna i set ciutats més
Onze morts i 64 ferits en atacs en què van participar drons iranians
Després de mesos de relativa tranquil·litat a la capital d’Ucraïna, les explosions van tornar a retrunyir ahir als carrers, com a part de l’allau de bombardejos russos que a primera hora del matí van castigar diverses ciutats del país i van provocar almenys 11 morts i 64 ferits.
Van ser entre quatre i sis els terrabastalls que segons els testimonis es van sentir al centre de Kíiv en plena hora punta. Els míssils, que van impactar en una intersecció de carrers, en un parc infantil i prop d’un pont per als vianants, van provocar almenys 8 morts i 24 ferits, va informar Rostislav Smirnov, assessor en cap del Ministeri de l’Interior, citat per l’agència de notícies Ukrinform. L’alcalde de la ciutat, Vitali Klitxkó, va assegurar que les explosions havien afectat el districte de Xevtxenko, que inclou el centre històric i diversos edificis governamentals.
La parlamentària Léssia Vassilenko va publicar una foto d’una de les explosions, que van tenir lloc a prop de l’edifici principal de la Universitat Nacional de Kíiv. Allà un vehicle, que semblava un minibús que fan servir els residents com a alternativa al bus públic i al metro, va ser assolit per un projectil. Al lloc, pròxim a la universitat, hi ha un parc infantil freqüentat on hauria caigut una altra bomba. Pel que sembla, un altre dels objectius va ser un pont per als vianants conegut com Klitxkó, però segons l’enregistrament d’una càmera de seguretat la infraestructura es va mantenir.
El corresponsal de la BBC Hugo Bachega va ser sorprès per l’atac durant una retransmissió en directe. Precisament, segons abans del terrabastall el reporter havia augurat que l’atac de dissabte al pont de Kertx, que uneix Crimea amb Rússia, podia provocar una forta resposta de Moscou.
A més de la capital, que des del juny no havia tornat a ser blanc de Rússia, l’exèrcit rus va atacar altres ciutats ucraïneses amb el llançament de 83 míssils arreu del país, dels quals 43 van ser interceptats per les defenses antiaèries, segons va informar l’exèrcit ucraïnès.
Una de les poblacions afectades va ser Zaporíjia, situada al sud i sota control ucraïnès. Rússia va bombardejar durant la nit per tercera vegada en cinc dies la capital de la que és una de les quatre províncies annexionades. També van ser objectiu dels míssils russos les ciutats de Dnipró, al sud; Jitómir, a prop de Kíiv; Khmelnitski, més a l’est a la riba del riu Bug Meridional, i Ternópil (a l’oest, a la vora del riu Seret). Segons el diari Kíiv Independent, que cita el governador Vitali Kim, un total de deu míssils S-300 van caure sobre la ciutat de Mikolaiv. A Lviv, la capital de l’oest ucraïnès, va ser atacada part de la infraestructura elèctrica de la regió, segons va informar el governador regional, Maksim Kozitski. I Khàrkiv, al nord-est i blanc habitual dels míssils russos, també va ser castigada pels projectils.
En un discurs des del palau presidencial, Zelenski va assegurar que Moscou volia “destruir el nostre sistema energètic”, mentre els talls de llum s’estenien pel país. Onze infraestructures importants de vuit regions i la ciutat de Kíiv van quedar afectades, va informar el primer ministre d’Ucraïna, Denís Xmihal, alhora que advertia la població que es prepari per a talls temporals de llum, aigua i comunicacions. També es van quedar sense llum dos passos fronterers entre Polònia i Ucraïna al costat ucraïnès, segons va informar una portaveu de la guàrdia fronterera polonesa a Reuters.
Alguns dels atacs van ser per
Moscou ha inutilitzat part de la infraestructura energètica a les portes de l’hivern
petrats per míssils llançats des de vaixells russos al mar Negre, que van creuar l’espai aeri de Moldàvia, segons la protesta feta per aquest país. Però la gran majoria dels míssils van ser disparats des del mar Caspi i la regió de Nijni Nóvgorod, a l’oest de Rússia, segons el Ministeri de Defensa ucraïnès.
A més a més, Moscou també va fer servir 17 drons suïcida fabricats a l’Iran, que les forces russes van llançar des de Bielorússia i Crimea, segons va confirmar la viceministra de Defensa d’Ucraïna, Hanna Maliar, al Kíiv Independent. L’Iran va lliurar centenars de drons a Rússia aquest estiu, segons la Casa Blanca. Els drons Shaded 136 (testimoni, en persa) tenen un radi d’acció de 2.500 quilòmetres i només poden operar contra objectius fixos. “Es tracta d’un dron suïcida bastant gran i de construcció de baix cost”, explica l’investigador associat al centre Sirice de París, Pierre Grasser, a l’agència France Presse. Utilitzant-los Rússia s’estalvia molts diners perquè deixa de fer servir els valuosos míssils de creuer, “que costen entre 1,5 i 2 milions” de dòlars dels EUA, ha recordat l’expert. ●