La Vanguardia (Català-1ª edició)
El primer Govern plenament d’ERC arrenca amb la incògnita del pressupost
Els republicans pressionen Junts perquè aprovin els comptes treballats per Giró
Esquerra encara una nova etapa amb bones expectatives creades. Als republicans els va repetir el dinar quan Junts a les 17.13 h de divendres va anunciar que deixaven el Govern. A partir de llavors i a mesura que anaven passant les hores, el gust per quedar-se sols va anar en augment. Afronten el seu primer Govern plenament d’ERC des del restabliment de la democràcia a Espanya. 90 anys després, la Generalitat tindrà una altra vegada un Executiu monocolor.
Ara es troben davant el que consideren una situació complicada, “però també una oportunitat” per fer la seva, sense lligams d’altres partits a dins del Palau de la Generalitat. En petit comitè, els republicans admeten un cert alleujament per no haver d’entrar en “disputes constants” amb els postconvergents i no haver de trobar-se’ls al Govern. Tanmateix, la gran feblesa és el suport parlamentari: només hi ha 33 diputats d’ERC d’un total de 135 escons.
L’escull immediat serà intentar aprovar els pressupostos del 2023. Uns comptes que si bé fa uns dies Oriol Junqueras i Pere Aragonès creien que era “imprescindible” que tiressin endavant, quan va trencar JxCat van passar a ser curiosament considerats importants, però no tan necessaris. La pròrroga ja no espanta.
I és que els republicans, amb aquest posat desinteressat, proven de pressionar Junts perquè aprovi uns pressupostos que ha confeccionat fins ara Jaume Giró, anterior conseller d’Economia i a les files postconvergents. En espera del que facin els comuns (amb qui Esquerra vol negociar) i el PSC (dels quals no volen saber res), un no de JxCat i un rebuig final als pressupostos podria ser emprat per ERC com a munició contra Junts en les eleccions municipals de finals de maig del 2023.
Ahir Marta Vilalta, secretària general adjunta d’Esquerra, va apel·lar a la responsabilitat dels grups parlamentaris, especialment de Junts: “Si abans eren uns pressupostos bons, no hi hauria d’haver problemes perquè Junts els aprovés ara”, va afegir.
En joc hi ha aquell “escut social” que Aragonès va anunciar el 27 de setembre al Parlament per valor de 300 milions d’euros. D’aquest, 260 milions depenen de l’aprovació de nous pressupostos, com ara els 100 euros per alumne per reduir els costos de l’escolarització amb l’objectiu de “compensar el fort increment de les despeses de material escolar”, o els 30 milions d’euros dedicats a ampliar als 30 anys d’edat la
T-Jove dels transports públics. Fonts del Govern, però, asseguren que tindrien més dificultats si es rebutgen els pressupostos, però que “igualment es faria el possible” per tirar endavant aquestes mesures.
En tot cas, a les nou del matí prendran possessió dels seus càrrecs els set nous consellers. Just després, al Consell Executiu s’asseurà tot un Govern designat per exprés desig d’un president de la Generalitat d’ERC, amb onze consellers amb carnet de militant i tres més que havien estat càrrecs del PSC, el PDECat i Podem Catalunya, ara incorporats als republicans: Joaquim Nadal, Carles Campuzano i Gemma Ubasart. En roda de premsa posterior amb compareixença d’Aragonès, s’anunciaran els noms de tots els secretaris generals.
Aragonès ha modificat lleugerament l’estructura del Gabinet català després de l’adeu de Junts. La Conselleria de Polítiques Digitals, que havia estat en mans de
Si no hi ha sorpreses, avui s’anunciaran els secretaris generals que acompanyaran els nous consellers
Jordi Puigneró, desapareix i les seves atribucions passen a ser competència majoritàriament de Presidència. D’altres aniran a càrrec d’Empresa.
La consellera Laura Vilagrà, que lidera Presidència, també afegeix Govern Obert i Processos Electorals. Territori, que es conjugava amb Polítiques Digitals, passa a ser un departament per si sol, amb el nou conseller Juli Fernàndez al capdavant. Tindrà competències en habitatge. Justícia afegeix Drets i Memòria, i Acció Exterior incorpora al nom “i Unió Europea”. ●