Amb guants, però de boxa

No ha tingut la temptació de sortir a Vogue, de fer declaracions de portada, ni d’eclipsar ningú al Consell de Ministres. Pero Nadia Calviño va ser l’estrella del Govern espanyol la setmana passada quan va atacar al Congrés els portaveus del PP i de Vox i els va tombar (dialècticament parlant) sense haver d’aixecar la mà ni la veu. Mai no és fàcil ser la responsable d’Economia d’un govern, però encara menys quan el món viu una crisi energètica com l’actual, que dispara la inflació gairebé tant com el mal humor dels ciutadans. Tot i això, Calviño està demostrant tanta intel·ligència com coratge.

En seu parlamentària, Iván Espinosa de los Monteros (Vox) li va etzibar que “des que vostès han arribat al Govern no conec cap espanyol que hagi prosperat, excepte vostès, per descomptat; vostès i els indocumentats de Podem”. El que té de dolent boxejar amb una ferradura al guant és que l’àrbitre pot adonar-se’n, però també que un abaixi la guàrdia pel pes del metall. Així que Calviño li va deixar anar un cop amb la dreta a la mandíbula que va despentinar la barba a Iván el Terrible: “Jo crec que ha de revisar els seus amics. Perquè això vol dir que no coneix ningú que percebi el salari mínim, que no coneix cap jove que hagi aconseguit la seva primera feina estable gràcies a la reforma laboral, que no coneix ningú que es beneficiï de les beques...”. Tampoc ningú va tirar la tovallola, però és perquè ses senyories no la porten de casa.

Calviño està guanyant protagonisme perquè l’economia capitalitza el debat polític. Se la considera l’ala liberal de la socialdemocràcia sanchista, així que sovint marca territori al Consell de Ministres amb Podem. Però és capaç de portar una relació tan difícil com correcta amb Yolanda Díaz i a sobre arribar a acords, mentre el president sap que és un dels seus actius, respectada a Europa, on ha fet bona part de la seva carrera professional.

És curiós, però va començar al Govern de ministra, després va ser vicepresidenta tercera, després segona i finalment primera. D’això se’n diu anar pas a pas, que és la millor manera de no ensopegar en política. I en la vida. ●

Nadia Calviño està demostrant al Congrés que és una hàbil parlamentària