Un cop més depèn de tu

Aquesta tardor i aquest hivern hem de fer bondat. La crisi energètica, l’emergència climàtica, la guerra d’Ucraïna i la producció desmesurada de dònuts de torró fan que les autoritats hagin dictat que no es pot apujar la calefacció més amunt dels 19 graus. Anirem per casa amb jaquetes polars, doncs, com hem fet aquests últims anys (abans anàvem amb jerseis gruixuts), però ara evitarem la temptació de, per estar més confortables, situar el termòstat als 21 o 22 graus.

Cap problema. Els que vam viure infanteses sense luxes calòrics estem preparats per a això i més. El dia que va arribar a casa una estufa catalítica de butà va ser una gran festa. Jo tenia divuit anys. Com que només n’hi havia una, l’estufa anava d’habitació en habitació i de seguida que desapareixia cap al quarto del costat tornava la gelor. Per dormir, una bossa d’aigua calenta als peus, per fer-ho més suportable.

Els llums ornamentals de

Els llums de Nadal seran l’excepció a les mesures d’estalvi energètic

Nadal que aviat ompliran els carrers de les ciutats seran l’excepció d’aquestes mesures d’estalvi. Se’n salven per afavorir el comerç i el turisme. L’alcalde de Vigo, paladí de la despesa lumínica, diu que els que els critiquen ho fan per “demagògia i un cert tuf anti Nadal”. Es tracta de ser solidaris i patir una mica pel planeta.

Patir nosaltres, però no el comerç ni el turisme. Els que vam créixer amb una educació cristiana sabem que es tracta de la penitència, aquesta pràctica religiosa encaminada a mortificar-nos per haver pecat. ¿Quin pecat hem comès per haver de passar ara per aquest cilici? En el meu cas (que gairebé no respiro per emetre el mínim CO possible), ¿potser bullir l’aigua dels espaguetis en una cuina de gas? Com més culpable et sentis, menys et queixaràs i més llums de Nadal podran posar ells. Des de temps immemorials és del que es tracta. ●