El dia que el món arribarà als 8.000 milions

El món està a punt d’arribar als 8.000 milions d’habitants. El 15 de novembre està previst que s’assoleixi oficialment i simbòlicament la històrica xifra, segons les previsions de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). I tot i que la tendència és a la desacceleració i el món està a prop de tocar sostre, arribar als 8.000 milions suposa una sèrie de reptes perquè aquest creixement sigui sostenible, tant socials com mediambientals. Amb un envelliment poblacional cada vegada més notori, l’esperança de rejoveniment és a l’Àfrica, l’únic continent que no té estancada la natalitat.

Aquest símil automobilístic li serveix a Antonio López Gay, investigador del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Centre d’Estudis Demogràfics, per descriure la situació actual. López Gay apunta que és molt difícil mesurar la població en “números exactes”, de manera que l’arribada als 8.000 milions que s’espera per al novembre en realitat és “simbòlica”.

Va ser als anys seixanta quan el món va experimentar el creixement més important. Augmentava a un 2,2%, però ara la xifra està per sota d’un 1,1% i l’última dècada s’han sumat 1.000 milions. Aquests nous habitants i els que vindran –es podria arribar a 8.500 el 2030, 9.700 el 2050 i arribar al pic de 10.400 el 2080– suposen per al món dos tipus de reptes: socials i ambientals, detalla López Gay. Els mediambientals comporten resoldre la manera com aconseguim gestionar els recursos “sense destruir l’entorn” o sense “perdre faire fauna”. Pel que fa als reptes socials, es tracta de “garantir” que d’aquests futurs 8.000 milions i els que vinguin n’hi hagi “molt pocs en situació de vulnerabilitat i pobresa”, que estiguin escolaritzats, a més de pensar la manera d’aconseguir reduir la desigualtat o de garantir una bona cobertura de la Seguretat Social, ja que la població cada vegada està “mes envellida”.

Jesús Sánchez Barricarte, catedràtic a la Universitat Carlos III i expert en demografia, reconeix que va a “contracorrent” i lamenta l’impacte negatiu que s’atribueix al creixement demogràfic. Considera que l’error és veure la població com a “simples consumidors”. Apunta que es creu que la Terra té recursos naturals limitats i també que “més població significa més agressió ambiental”. Segons aquest expert, les dades evidencien que és una “fal·làcia”.

En milions d’habitants

FONT: 9.700 10.400

Tampoc López Gay no creu que sigui necessàriament dolent que creixi la població, això sí, sempre que “es garanteixi una bona gestió mediambiental i social”. Considera que la part bona i la dolenta no és la xifra, sinó les circumstàncies i condicions de la vida.

* + ! &

Fins a dos terços de la població mundial tenen una fecunditat per sota dels 2,1 fills i tots els països han passat d’alta fecun

Fins a l’any 2050 ditat i mortalitat a una de baixa, avisa López Gay. És l’anomenada transició demogràfica que molts estats ja han acabat i tots han començat, explica. I aquesta teoria anuncia que tots els països aniran a la baixa en fecunditat, tot i que l’ONU espera que l’Àfrica sigui l’únic continent que continuï creixent, dupliqui la població i arribi als 2.500 milions el 2050. De moment, l’any que ve l’Índia passarà la Xina com a país més poblat del món.

El demògraf apunta que alguns punts de la geografia mundial ja han viscut la transició i ja estan tenint creixements negatius i més defuncions que naixements. És el cas d’Espanya, explica. “Cada vegada hi ha més gent que s’uneix al club de les taxes de fecunditat baixes”, ironitza Sánchez Barricarte per alertar que el problema del futur de la

Previsió de creixement de la població mundial

Països en els quals es concentrarà l’augment

població és l’envelliment i la disminució per les baixes taxes de fecunditat que ja afecta països en vies de desenvolupament. Però l’expert adverteix que l’increment de la població “és l’única possibilitat que tenim per continuar amb el desenvolupament”.

! " #

“No només cal parlar de números generals, sinó també de quant consumeixen el nord i el sud”, apunta Javier Raboso, portaveu de l’organització Greenpeace. Raboso, que a més és sociòleg i demògraf, creu que quan es parla de creixement poblacional i sostenibilitat cal tenir en compte el consum de recursos per càpita, que “és infinitament més gran al nord que al sud global”.

L’increment de població avui es distribueix en megaciutats, que són per Raboso “assentaments insostenibles” perquè són grans consumidors de recursos i també “excretors de residus”. En aquest sentit, considera que la sostenibilitat passa per promoure un reequilibri territorial. També per aspectes com que l’alimentació no depengui de l’exterior. És per això que considera que és necessari un “diàleg” entre el món rural i l’urbà perquè no hi hagi “territoris de sacrifici” d’on s’extreuen recursos per poder nodrir les grans urbs. Considera que cal apostar per la “descarbonització” del planeta perquè la mobilitat és una de les responsables de

L ! % & ' L ()