La Vanguardia (Català-1ª edició)
El repte d’oferir sostre a 2.000 persones que dormen al ras
Entitats socials debaten sobre la llei per combatre el sensellarisme que tramita el Parlament
El nombre de beneficiaris de la futura llei per erradicar el sensellarisme a Catalunya és d’unes 18.000 persones en cinc anys, segons els càlculs realitzats per les entitats promotores de la norma, Arrels, Assís, Càritas, Comunitat de Sant'Egidio i Sant Joan de Déu Serveis Socials, que ahir van organitzar una jornada per abordar aquest tema. La proposta de text legal va entrar al Parlament el 25 de gener com a proposició de llei amb el suport de la majoria de grups polítics. Els impulsors preveuen que la llei sigui una realitat el 2023 i que, en un termini de dos anys des de l’aprovació, es consolidi l'objectiu principal, proporcionar “un espai residencial digne” per al voltant de 2.000 ciutadans que pernocten al ras a Catalunya, dels quals poc més de mil a Barcelona.
La proposició de llei ha sorgit per donar resposta al col·lectiu de ciutadans sense sostre que pateixen una situació més cronificada.
El primer pas és oferir-los l’“espai residencial digne”, un alberg, hotel, pensió o qualsevol altre tipus d’allotjament al qual puguin accedir durant les 24 hores al dia totes les persones que passen la nit al carrer i que estan empadronades en algun municipi, tal com precisa el director de la proposició de llei, el catedràtic de dret administratiu de la UAB Antoni Milian. Actualment, la majoria d’albergs municipals no compleixen els requisits bàsics que defensen els impulsors de la llei, ja que els usuaris han d’abandonar l’allotjament a les 9 del matí i no poden tornar-hi fins a les vuit del vespre, apunta Salvador Busquets, director de Càritas Barcelona, un dels participants en la jornada celebrada ahir a la Casa de la Convalescència del recinte històric de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
La proposició de llei incorpora la garantia d’un sostre digne a la cartera de serveis socials com a prestació garantida. Milian posa èmfasi que aquest és un dret subjectiu que les persones sense llar han d’exigir a l’administració i que, si són desateses, poden recórrer als tribunals.
El text fa referència als recursos ja disponibles però n’exigeix la millora en el cas que no compleixin les condicions requerides. A més d’estar oberts les 24 hores, s’especifica que “han de tenir les dimensions suficients per desenvolupar-hi la vida privada amb respecte al dret a la intimitat o comptar amb un espai per poder guardar els objectes personals”.
La xifra de 18.000 homes i dones que s’estima que es troben actualment en una situació de
El cost de desplegar la normativa, si s’aprova, s’estima en 350 milions d’euros en cinc anys
sensellarisme representa un increment del 80% respecte al 2016. Quan la llei entri en vigor hauria de millorar la seva situació, sigui proporcionant un sostre digne als que no en tenen (2.000) o oferint-los serveis a què ara no accedeixen, com bugaderia, consigna, dutxa, un títol de transport gratuït al seu municipi o també la cobertura d’un funeral. Així mateix, ahir es va insistir en el deure dels ajuntaments de facilitar l’empadronament.
Per disposar d’una fotografia el més ajustada possible a la realitat i poder actuar en conseqüència, el text fixa l’obligatorietat que les localitats de més de 50.000 habitants i amb un mínim de 20 ciutadans sense llar facin recomptes periòdics de la gent que passa la nit a la via pública. De fet, els 2.000 ciutadans que dormen al ras esmentats i el total de 18.000 sense llar és una xifra estimada.
Els promotors de la proposició de llei han determinat que l’aplicació de la norma tindrà un cost d’uns 350 milions d’euros durant els cinc primers anys, tot i que alguns dels recursos que es plantegen ja estan assumits en partides existents. ●