L’ascensor interminable

Abans, la pandèmia i, ara, l’encariment de subministraments neguen l’accessibilitat de Can Buxeres a l’Hospitalet

No és estrany veure ascensors a la via pública avariats fruit del vandalisme o el pas del temps, però, en el cas del del parc de Can Buxeres de l’Hospitalet de Llobregat la situació és diferent: no va arribar a funcionar mai. De fet, el projecte va quedar encallat entre la pandèmia i la inflació, i ara com ara els veïns, àvids d’una solució, veuen com l’estructura està feta però la maquinària continua sense instal·lar-se. No hi ha ascensor, només l’esquelet.

Aquesta és la història sobre com un projecte d’àmbit local es veu frustrat pel context global. Tot va començar ja fa uns quants anys, quan el parc de Can Buxeres es va ampliar. El 2018 l’Ajuntament ja va decidir instal·lar un ascensor al número 22 del carrer Miquel Peiró i Victori per salvar el considerable pendent de la zona. Un any després, a la primavera, els treballs es van adjudicar a l’empresa Hpsa Construcción y Servicios Medioambientales per un valor de 263.933 euros més IVA.

L’actuació va començar, però poc després ja es van lamentar alguns problemes. El novembre del 2019 es va subscriure una suspensió temporal parcial de les obres, però la primera gran aturada va ser el març del 2020. El motiu? La irrupció de la pandèmia de la covid, que va paralitzar aquest tipus d’actuacions de l’administració pública.

La situació va afectar milers d’obres, però en aquest cas el veritable problema va sorgir quan es van aixecar les restriccions. “L’empresa ens va comunicar que havia entrat en concurs de creditors i que no podia continuar”, recorda el primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de l’Hospitalet, Fran Belver. Aleshores, l’estampa de l’ascensor interminable de Can Buxeres ja va quedar d’una manera molt semblant a la que es pot observar ara: el calaix de l’ascensor buit esperant la màquina elevadora.

El Consistori va obrir un expedient de liquidació de l’obra i va demanar a la firma que com a mínim assegurés el terreny. L’objectiu era blindar la seguretat del veïnat davant uns treballs a mig fer. Belver explica que quan la licitació per a aquest propòsit ja estava en marxa, finalment va arribar la primera empresa encarregada de l’ascensor i va dur a terme aquests treballs de seguretat.

Una vegada atès aquest pas, faltava acabar les obres de l’ascensor. Per això, l’Ajuntament va provar d’acabar la primera licitació amb una altra empresa. “No va ser possible sortir dels preus del 2018, només va ser possible actualitzar-los a l’IPC. De partida, no es podia fer res més”, diu Belver. Però, esclar, la guerra a Ucraïna i la inflació han portat a un encariment dels subministraments... Amb tot, aquest tercer concurs va quedar buit. Ningú no estava disposat a acabar l’ascensor en aquelles

L’Ajuntament aposta per un contracte negociat per escurçar terminis i acabar l’obra

condicions econòmiques.

Després de tota aquesta tirallonga d’esculls i problemes administratius, ara el Consistori provarà d’acabar l’ascensor mitjançant un altre procediment: un contracte negociat. “Es tracta de demanar pressupostos a proveïdors de confiança de l’Ajuntament sense fer tot el procés de licitació”, descriu Belver. “El gruix del pressupost és la maquinària, no l’obra civil. I és l’obra el que està fet”, afegeix. D’aquesta manera, esperen escurçar els terminis i poder acabar d’una vegada per sempre l’ascensor. El primer tinent d’alcaldia preveu que, aquesta vegada sí, a la primavera estarà col·locat. ■