La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una estudiant francesa denuncia ‘bullying’ a la Universitat de Vic
Diu que és víctima d’un grup de la seva nacionalitat que continua al centre
L’anomenarem Carla. Té 19 anys, és francesa i estudia Fisioteràpia a la Universitat de Vic. La Carla denuncia que aquests estudis de grau superior s’han convertit en un “infern”. El seu relat coincideix amb el que als manuals educatius es defineix com a bullying. Tot i que en aquest cas hi ha una excepció que converteix aquesta història en especial. Els insults, atacs, vexacions o amenaces no són entre nens: aquest és un assetjament escolar denunciat entre universitaris.
Un “infern” que ja dura massa, afirma Carmen Cabestany, presidenta de No Acoso Escolar NACE, que acompanya la Carla en aquest procés. Tot va començar a principis d’aquest any, quan aquesta estudiant francesa va enviar un missatge a la unitat d’Igualtat de la Universitat de Vic. “Des de principis de curs un grup de set nois em molesta i m’insulta diàriament, cosa es pot definir com a assetjament”, denunciava la Carla.
Era només l’inici d’un relat en què consten agressions físiques (la jove assegura que va quedar inconscient després que un d’aquests assetjadors li donés un cop al cap), amenaces amb arma blanca (l’assenyalada en aquest cas és la nòvia d’un dels agressors) i atemptats contra la seva intimitat, com el vídeo que la
Carla diu que es va fer circular d’ella, en què sortia en roba interior i gravat durant una de les classes de Fisioteràpia. Alguns episodis –els més greus– van passar en una residència privada (aliena a la universitat), d’on aquests joves van ser expulsats.
A tot això cal afegir-hi amenaces i insults (“Ets la puta més gran de França”) o ser insultada amb “lladrucs de gos” quan passa a prop dels seus assetjadors. “Això li ha generat una gran angoixa, fins al punt de tenir idees suïcides”, revela Carmen Cabestany.
La universitària va denunciar abans que s’acabés el curs passat el cas davant els Mossos i la qüestió va arribar al jutjat. “Nosaltres la vam acompanyar i la vam assessorar durant tot aquest procés, i fins i tot li vam pagar l’hotel quan se’n va anar de la residència on també vivien aquests joves”, s’afirma des de la Universitat de Vic, que no havia activat mai el protocol per bullying.
El que va fer la universitat – després que es tanqués el cas als jutjats amb una mena de mediació en què els assenyalats com a assetjadors es van comprometre a deixar tranquil·la l’alumna– va ser separar els protagonistes d’aquesta història. Les últimes setmanes del curs passat, si la
Carla anava a classe a la tarda, el grup que presumptament l’assetjava (tots francesos) hi anava al matí. La decisió va suposar un alleujament per a la Carla, encara que la possibilitat que es trobés amb els joves al campus o altres espais sempre hi és.
Què ha canviat perquè aquesta jove torni a sentir-se angoixada? “Que la Carla i els seus presumptes assetjadors tornen a coincidir en franja horària. Aquest curs tots van a classe a la tarda i això ha augmentat una altra vegada la seva angoixa. I, a més, alumnes amics dels agressors se'n continuen rient”, afirma Carmen Cabestany.
Des de la Universitat de Vic precisen que, tot i que actualment no hi ha cap denúncia policial ni procés judicial obert, “continuem molt pendents d’aquest cas”. La prova, indiquen aquestes fonts, és que com que aquest curs coincidien en franja horària les classes de la Carla amb les dels seus presumptes assetjadors, “aquests han estat ubicats en una altra ala del centre, lluny de la classe de la jove, perquè estigui més tranquil·la”.
Una mesura que sembla que no és suficient per a la Carla, ja que sap –això n’augmenta l’angoixa– que a les hores que ella va a classe els joves també hi són. Carmen Cabestany és molt clara quan es refereix a la situació generada amb l’inici d’aquest curs. La presidenta de la NACE considera que la universitat “pot fer molt més per protegir una de les seves alumnes, víctima d’assetjament”. I sentencia: “No fa falta cap resolució judicial per expulsar aquests agressors”. ●
El rectorat afirma que s’han pres mesures, sense haver-hi causa penal o judicial, per protegir la jove