Entrega generosa al servei de l’art i la cultura

Estava destinat a ser empresari i havia demostrat amb excel·lència els seus dots, però un seriós avís de crisi cardíaca el va abocar a canviar de tot: ritme, professió i la manera de prendre’s les coses, amb un estil de vida ben diferent.

El que podria haver estat una frustració d’envergadura en veritat es va confirmar com una salvació, que li va venir obligada a través de l’orientació més insospitada: empunyar els pinzells. I és que el cirurgià el va advertir que havia d’abandonar els negocis i lliurar-se a la pintura. La sort és que tenia una marcada inclinació artística natural que prometia. Tenia facilitat per l’aquarel·la, una especialitat gens fàcil, però que dominava i li encantava.

Així doncs, es va passar amb armes i bagatges a professionalitzar-se com a aquarel·lista. Exhibia un estil realista servit amb una tècnica molt personal. Aviat es va veure afavorit per l’èxit i va acabar exposant a tot arreu: Espanya sencera, Europa, Nova York, Los Angeles, Tel-Aviv.

La bonança econòmica que va aportar aquesta entrega professional li va permetre, portat pel seu tarannà, conrear llavors altres activitats, totes estretament relacionades amb el món de la cultura i sense buscar compensació crematística sinó més aviat al contrari. En aquest terreny va desplegar una activitat incansable, que no només li evitava la tensió i la fatiga, sinó que li incrementava l’autoestima, ja que es lliurava als altres de manera desmesurada: generós, positiu, emprenedor, sociable, honrat, servicial.

Així va ser com va irrompre en el món editorial sota el segell Ausa; ho feia amb excel·lència sobretot quan la il·lustració en color de màxima qualitat protagonitzava l’obra, cosa que li va valer reconeixements i fins i tot premis a l’obra més ben editada. Va crear una sèrie de monografies de gran format amb textos d’especialistes consagrades a Casas, Meifrén, Vayreda, Rusiñol, Urgell, Gimeno, Nonell, entre d’altres, i també sobre artistes actuals o fins i tot dos grans volums sobre els jardins barcelonins. I per descomptat deu volums sobre les seves pròpies aquarel·les.

Va publicar edicions facsímils de clàssics catalans que milloraven fins i tot l’original, ja fossin revistes o literatura: Pèl & Ploma, Quatre Gats, L’amic de les Arts, La Cònsola o els delicats d’Apel·les Mestres: Liliana i La Casa Vella.

Un altre vessant editorial va ser el dedicat al món antic sota el signe de la investigació històrica sobre Hispània i les cultures antigues, dues col·leccions en què va tenir l’encert d’incorporar de manera innovadora les actes de col·loquis internacionals, cosa que va ser molt ben rebuda. I també dues sèries centrades en l’erudició i en la investigació orientalista.

Si la seva manera d’entendre el servei a la cultura prioritzava el patronatge, que no en la pretensió del benefici econòmic, era lògic que no rebés mai ni demanés subvencions oficials.

La seva capacitat d’entrega el va portar al terreny de la diplomàcia, en què actuava amb encert gràcies al seu do de gents, diligència i àmplia rela

Destinat a ser empresari, la vida el va portar a la pintura, a l’edició i, finalment, a la diplomàcia

ció social. En agraïment per la tasca feta des de Barcelona durant els Jocs Olímpics, va ser nomenat cònsol general honorari de la República d’Eslovènia; va merèixer ser condecorat amb l’Orde d’Honor de la Llibertat, el primer estranger a rebre la més alta distinció.

Va saber marcar un estil, un camí solitari però entregat amb gran obertura de compàs al servei de la cultura en sentit ampli i diversificat. Se’l trobarà a faltar.

LV