Chanel amb perfum de Picasso Una exposició a la Thyssen mostra la relació entre els dos grans creadors

La moda passa de moda. L’estil, mai”, assegurava Gabrielle Chanel. La frase es podria aplicar tant als seus vestits, que continuen sent tan sorprenentment moderns com quan els va dissenyar, fa un segle, i va alliberar de cotilles les dones, com a la pintura i l’escultura de Pablo Picasso, un geni capaç de crear un nou classicisme i amb qui Coco Chanel va mantenir des que es van conèixer, el 1917, tots dos ja a la trentena i cèlebres, una llarga amistat que, assegura el gran biògraf John Richardson, va incloure alguna aventura amorosa a començaments dels anys vint. Flirteig que no va prosperar, reflexionava, perquè ella era massa cèlebre i no prou dòcil perquè durés: “Tots dos eren determinats, de caràcter fort, controladors i dominants, potser massa afins”. Després Olga Khokhlova, primera dona de Picasso, seria clienta fidel de Chanel.

I el cubisme picassià, convertit en esperit de l’època als anys vint, influiria decididament en les creacions de Chanel des dels seus primers i innovadors dissenys. Jean Cocteau, amic i col·laborador de tots dos, va assegurar pel seu caràcter rupturista: “Chanel és a la moda el que Picasso és a la pintura”. Tots dos van regnar als seus mons i van crear un mite que encara perviu. El Museu Thyssen de Madrid ha fet bo l’adagi de Cocteau, i dins de la commemoració del 50è aniversari de la mort del geni malagueny obre fins al 15 de gener la gran mostra Picasso/Chanel, amb desenes de quadres i dibuixos de Picasso enfrontats a més de 40 vestits espectaculars de Chanel, mostrant les seves mirades i les seves complicitats d’anada i tornada.

Per començar, van treballar junts en dos projectes artístics a què la mostra dedica espais especials. D’una banda, l’Antígona de Sòfocles, en què Cocteau va encarregar a Picasso el decorat, i a Chanel, el vestuari perquè “era la

couturière més important de la nostra època i no m’imagino les filles d’Èdip mal vestides”. De l’altra, el ballet El tren blau a l’Òpera de París, per al qual Diàguilev va insistir a Picasso que li deixés utilitzar com a imatge del teló el seu

Dues dones corrent per la platja, que es pot veure a la mostra del Thyssen, i Chanel va fer vestits per als ballarins inspirats en els models esportius que creava per als seus clients, seguint instruccions de Cocteau, que volia un vestuari a l’última moda gens teatral.

De fet, a Picasso ja li havien cridat l’atenció els atrevits vestits de bany de Chanel a les platges de Biarritz, i els va reproduir a la petita però fascinant obra del 1918 Les banyistes, també a l’exposició.

Però la mostra comissariada per Paula Luengo apunta, a més a més, enfrontant quadres i vestits, a una clara influència del cubisme picassià en les creacions de Chanel: el llenguatge geometritzat de línies rectes i anguloses de les pintures i les escultures cubistes es reflecteix en els primers dissenys de Chanel, que triomfen entre les dones més alliberades i modernes. I, a més a més, la creadora adopta la reducció cromàtica que practiquen Braque i Picasso: manifesta predilecció pel blanc, el negre i el beix, colors que encaixen a la perfecció amb els sobris tons del primerenc cubisme analític. Però, a part, assenyala Luengo, de la mateixa manera que Picasso inclou als seus collages materials i objectes que troba en mercats amb textures bastes i aspres, incloent-hi diaris i teles, i fins i tot una camisa bruta, corda i claus, en la mateixa línia Chanel tria teixits humils com el cotó i el punt de llana –empesa també per l’escassetat de la guerra– i pells de conill, castor o esquirol, menys luxoses que les habituals. “La simplificació i la purificació característiques dels dissenys de Chanel són reflex del cubisme”, assegura el sociòleg Gilles Lipovetsky.

En aquest sentit, el seu famosíssim perfum, el Chanel nº5, del 1921, resumeix aquest acostament: Hélène Fulgence, directora de patrimoni de Chanel, que ha deixat nombrosos vestits per a la mostra, subratlla a la roda de premsa que és “el primer perfum abstracte, complex, vibrant, en un flascó molt pur que porta el número de la mostra de laboratori que ha escollit, així de senzill”. Una ampolla transparent d’etiqueta rectangular i minimalista que la mostra enfronta amb les ampolles que Picasso representa en unes natures mortes del 1912.

En una mostra amb llum notablement tènue per no fer malbé ni els vestits ni els dibuixos, un dels apartats específics és el dedicat a la ballarina russa Olga Khokhlova. I Chanel, que segons Cocteau va dissenyar el vestit de núvia, va assistir al seu casament amb Pi

“La simplificació i la purificació característiques dels dissenys de Chanel són reflex del cubisme”