La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El dit de Putin és inquietant”
La Nobel Svetlana Aleksiévitx rep el premi Internacional Catalunya
La veu moral de la bielorussa Svetlana Aleksiévitx (Ivano-Frankivsk, 1948) va ressonar ahir ben alt al Palau de la Generalitat. La premi Nobel de Literatura va recollir a Barcelona, de mans del president Pere Aragonès, el premi Internacional Catalunya i, unes hores abans, va xerrar amb la premsa. “Ens pensàvem, i jo la primera, que seria una guerra curta, però el món sencer s’ha posat a donar suport a Zelenski. Desitjo que guanyi Ucraïna, i estic segura que guanyarà si Putin no prem el botó nuclear. El dit de Putin és tremendament inquietant”.
A preguntes d’aquest diari, va revelar que ha abandonat el seu últim projecte literari: un llibre coral sobre l’amor, en totes les seves manifestacions. “L’estava escrivint; tenia un manuscrit i les transcripcions de moltes entrevistes a Minsk, a casa meva, que vaig haver d’abandonar precipitadament per anar-me’n a viure Berlín. Espero poder reprendre aquest tema de l’amor quan pugui tornar al meu país i recuperar el material”. Però n’ha començat un altre: “Una obra enciclopèdica sobre l’Homo sovieticus, de què ja havia escrit a El fin del Homo sovieticus ( 2013). És com una continuació perquè crèiem que s’havia acabat, com el comunisme..., però no! Parlo amb molta gent, bielorussos, russos i ucraïnesos, que per exemple m’expliquen com n’és, de difícil, conservar el cor humà enmig d’una guerra. No he estat res més que periodista tota la vida, i el que em fascinen són els testimonis reals; escoltar-los és una música sublim”.
Demana que “la desesperació no ens envaeixi i que, si ens envaeix, no es converteixi en nacionalisme. És difícil no desesperar-se quan bombardegen la teva ciutat, llocs on tens amics i familiars”.
També es va solidaritzar amb la periodista Katsiarina Andréieva, que fa set anys va fer d’intèrpret en la seva extensa conversa amb La Vanguardia al seu domicili de
Ha aparcat el seu llibre sobre l’amor: “Vaig haver de fugir de Minsk corrents i tot el material es va quedar allà”
Minsk: “Empresonada sense motiu, només per informar de les protestes contra Lukaixenko, primer a dos anys i després a vuit més. És una dona brillant, símbol de totes les persones que el règim empresona per sembrar el terror, i converteix en màrtirs”.
Des de Berlín, mira la guerra per la televisió. “Veig una dona russa parlant del bombardeig de Khàrkiv. Diu que hi té la seva germana, i pateix, però que sobretot ella s’estima el seu president. Això és una espècie de deliri; la gent ha deixat de pensar. L’elit intel·lectual russa ha fugit en massa a l’estranger. El poble no canviarà mentre la propaganda continuï treballant tan massivament. Els bielorussos som una mica diferents, ja vam intentar una revolució massiva fa poc, però els russos no, allà la resistència és de grups petits. Si Bielorússia entra en guerra i ens tornen 10.000 cadàvers, serà una explosió social, mentre que Rússia assumeix sense problemes fins a 60.000 morts sense cap espurna de revolta. Estic sorpresa de veure com, en alguns pobles interiors, la gent acomiada els soldats que se’n van a Ucraïna amb càntics i aplaudiments”.
L’escriptora s’ha felicitat per la concessió del Nobel de la Pau a activistes pels drets humans a Rússia, Bielorússia i Ucraïna. “Hi ha ucraïnesos que protesten quan donen premis a russos... Hi ha qui té unes farinetes mentals en aquest sentit. Els nostres pobles s’han vist immersos en una guerra sense voler-ho. Jo escric en rus, soc bielorussa però mig ucraïnesa (com la meva mare), tots tenim mil barreges”. ●