La Vanguardia (Català-1ª edició)
García Montero: “A l’Almudena, aquesta obra li va servir per aferrar-se a la vida”
Arriba a les llibreries ‘Todo va a mejorar’, la novel·la pòstuma i distòpica de Grandes
L’emoció la va posar Aitana Sánchez-Gijón quan va llegir ahir a l’auditori de la Biblioteca Nacional dos fragments de la distòpica novel·la pòstuma d’Almudena Grandes, Todo va a mejorar (Tusquets), que arriba avui a les llibreries. L’actriu es va emocionar fins al punt que la premsa congregada per a la presentació va estar a punt d’aplaudir per donar-li temps per recuperar-se. “Perdó. Continuo, continuo, gràcies”, i va aturar els aplaudiments. Després, els raonaments amplis sobre aquesta novel·la anticipant que retrata una dictadura futura i propera i una resistència més formada per veïns que per herois –i tot en època de pandèmies– els va afegir el vidu de Grandes, el director de l’Institut Cervantes, Luis García Montero, que a més ha donat forma a l’últim capítol de l’obra, per al qual a Grandes li van faltar forces. Va recordar que la seva dona va començar a escriure la novel·la com a reacció a la pandèmia i a les crisis polítiques i de llibertat actuals. Durant el procés li van diagnosticar el càncer que li provocaria la mort i la preparació de la novel·la “es va convertir en una taula de salvació amb què aferrar-se a la vida per mantenir la disciplina de la malaltia i els tractaments”.
García Montero va explicar que Grandes volia preparar l’última dels Episodios de una guerra interminable quan es va produir la pandèmia i “ella va decidir respondre a través de la literatura, que és el que tenim els escriptors davant els desemparaments de la vida”. “Va redactar Todo va a mejorar fins que faltaven poques setmanes perquè morís, quan a poc a poc vam anar comprenent que no hi havia sortida. Es va quedar a l’últim capítol i em va dir: ‘No tinc forces per redactar-lo, però vull que els lectors vegin el final que tenia pensat’”, va recordar el poeta.
García Montero va explicar que “amb les dades i idees que em donava volia que jo redactés el final. L’he escrit sense voler fer literatura, seguint les seves indicacions, amb què volia tancar l’experiència dels personatges. Després he redactat un epíleg explicant fins a on havia arribat l’Almudena”.
L’escriptor va recordar quan Grandes va començar els Episodios de una guerra interminable i va subratllar semblances amb la nova novel·la: “Llavors sentia que, per entendre el present, el passat que heretem és fonamental”. En va ser conscient, va dir, quan va recordar que la seva àvia va veure ballar nua Josephine Baker en un teatre de Madrid, mentre que la seva mare no ho hauria pogut veure mai. “Va comprendre que l’Espanya de la seva mare era molt diferent i que tot l’esforç de llibertat que flotava a la seva primera novel·la, Las edades de Lulú, significava recuperar l’Espanya republicana de la seva àvia, tallada per la guerra. En aquesta novel·la hi fa l’operació contrària. Si per entendre el present cal recordar el passat, per imaginar el futur convé analitzar el present”.
Ambientada en la pròxima dècada, a l’obra hi imagina el moviment ciutadà Solucions ara!, que guanya les eleccions i està dirigit a l’ombra per un gran empresari que converteix el país en una empresa i en una dictadura repressiva. Hi ha una resistència amb “personatges modestos que es reuneixen per intentar denunciar les mentides”. L’editor Juan Cerezo creu que l’obra es convertirà “en un episodi nacional del futur”. ●
Preciós homenatge al compositor Francisco Asenjo Barbieri en el seu 200è aniversari amb l’estrena d’una nova producció de la seva sarsuela Pan y toros. Partitura rica i colorista però de trama confusa que Juan Echanove, en un destacat debut com a director d’escena de sarsuela, aboca amb imatgeria visual i l’univers del Goya més negre. La producció funciona amb una simbòlica arena central i les referències estètiques a l’Espanya goyesca, els toros, la fosca podridura humana i la lluita de liberals i afrancesats de l’Espanya de finals del segle XVIII.
I això malgrat un horror vacui escènic en què els cossos de ball i l’excel·lent cor saturen un llibret embolicat. Goya (generós Gerardo Bullón) és espectador i coprotagonista, l’artista que il·lumina amb seny els tres actes on s’alternen els amors de la Princesa de Luzán (magnífica Carol García) i el Capitán Peñaranda (efectiu Borja Quiza). La canària Yolanda Auyanet realça amb poder l’exigència vocal de Doña Pepita, brava en el duo amb García. Enrique Viana és un carismàtic Abate Ciruela tot i la duresa de l’emissió, amb el virtuós actor Pedro Mari Sánchez com a Corregidor. Noblesa tímbrica la del baríton Carlos Daza com a torero Pepe-Hillo, debut a la Zarzuela. García Calvo va marcar amb teatral brillantor la noblesa de la partitura, amb l’Orquestra de la Comunitat de Madrid. Però el triomf se’l va endur la música de qui va ser un dels fundadors del Teatro de la Zarzuela. ●
Grandes no va poder acabar l’últim capítol de l’obra i va donar dades al seu marit perquè l’acabés