La Vanguardia (Català-1ª edició)
El ministeri reconeix Sílvia Pérez Cruz amb el Premi Nacional de les Músiques Actuals
El jurat valora el seu “compromís amb la bellesa” i la seva qualitat creativa i interpretativa
El jurat del Premi Nacional de Músiques Actuals 2022, que concedeix el Ministeri de Cultura i Esport, ahir va proposar la concessió d’aquest guardó a la cantant i artista catalana Sílvia Pérez Cruz. La decisió es fonamenta en “la qualitat creativa i interpretativa de la seva carrera” i en “la naturalitat, la versatilitat i l’audàcia de les seves propostes”. El jurat també va destacar “el seu compromís indestructible amb la bellesa”.
En les edicions anteriors més properes els guardonats van ser Rozalén (2021), Chano Domínguez (2020), María Rodríguez Mala Rodríguez (2019) o Christina Rosenvinge (2018).
La guardonada –que actuarà en la cerimònia d’obertura de la Fira del Llibre de Frankfurt el 18 d’octubre– és una de les artistes més prolífiques i versàtils de l’escena cultural catalana i espanyola. Nascuda a Palafrugell el 1983, és llicenciada en cant jazz per l’ESMUC, tot i que la seva formació musical va començar quan tenia 4 anys, en què va començar a cursar estudis en un ampli rang de matèries.
La seva plataforma de llançament a un nivell popularment visible va ser com a cofundadora i cantant del grup Las Migas (2004–2010); després va col·laborar intermitentment amb el guitarrista Toti Soler, i finalment va fer el salt a un escenari més ambiciós amb els àlbums 11 de novembre i Granada, aquest darrer a duo amb Raül Fernández Refree,
que li havia coproduït el primer.
El seu periple musical –amb la influència fructífera dels seus pares Glòria Cruz i Càstor Pérez– s’ha caracteritzat fins ara per la curiositat, l’amplitud de mires i colors, l’autenticitat i l’elevat llistó qualitatiu.
Després de treballar amb un quintet de corda durant uns anys, va formar duo amb el pianista menorquí Marco Mezquida, que va acabar amb un àlbum en directe antològic gravat al Blue Note de Tòquio.
Actualment, des de fa un parell d’anys està lligada al projecte Farsa, en què reflecteix i aporta la seva col·laboració amb altres músics i altres arts, com el teatre, el cinema, la dansa, la pintura, la fotografia o la poesia, que ha materialitzat a l’àlbum Farsa (género imposible).
És precisament en alguns d’aquests altres àmbits artístics en què la carrera professional de Pérez Cruz s’ha expandit paral·lelament. En teatre ha treballat al costat de Joan Ollé, Julio Manrique o Lluís Homar, i en dansa, amb Rocío Molina en la memorable Grito pelao.
Ara bé, d’aquesta carrera paral·lela, per dir-ho d’alguna manera, el cinema és l’àmbit en què el reconeixement ha estat més espectacular, ja sigui posant veu a la multipremiada pel·lícula Blancanieves, de Pablo Berger, o gravant la banda sonora de Cerca de tu casa, d’Eduard Cortés, pel·lícula icònica i molt emotiva sobre els desnonaments, en la qual també participa amb un paper. ●