La Vanguardia (Català-1ª edició)
Nobel per a Bernanke, Diamond i Dybvig pels estudis sobre crisis financeres
Els tres acadèmics han inclòs la banca en l’anàlisi macroeconòmica
Un viatger cansat arriba a l’estació de tren de matinada i troba, cosa que l’alegra, un taxi lliure a la parada que podria portar-lo a la seva llunyana destinació. Li fa senyals, però el taxista li respon que no pot fer el servei perquè les ordenances locals obliguen que sempre hi hagi almenys un taxi esperant a la parada.
Amb una mica d’imaginació, aquesta imatge es pot associar amb la banca i l’exigència que hi hagi sempre una liquiditat mínima que eviti crisis financeres i retirades massives dels dipòsits.
De fet, aquest exemple del taxi surt en un treball de Douglas W. Diamond, professor de Finances de la Universitat de Chicago. Amb Ben Bernanke, antic president de la Reserva Federal dels Estats Units entre el 2006 i el 2014, i l’acadèmic de la Universitat de Washington Philip H. Dybvig, van aconseguir ahir el premi Nobel d’Economia del 2022.
“Els estudis dels premiats d’alguna manera fan que els viatgers que baixin del tren se sentin tranquils. I que puguin confiar que sempre hi haurà en algun moment algun taxi que els portarà a casa i que no es quedaran sense vehicle disponible”, explica Santiago Carbó, director d’Estudis Financers de Funcas. Diamond va fer una conferència a Espanya sobre aquests temes precisament convidat per Funcas el 2022. “Diamond estava des de fa anys entre els candidats. El que passa és que la banca i les finances semblaven tenir un cert estigma per al Comitè del Nobel, que portava anys premiant altres branques d’economia experimental”, afirma Carbó.
“Els tres acadèmics han tingut el mèrit d’incloure la banca a l’anàlisi macroeconòmica”, coincideix José García Montalvo, de la UPF. En particular, Diamond i Dybvig van perfeccionar un model per analitzar els riscos de les fallides bancàries i la necessitat de protegir els dipòsits per evitar danys més grans. Pel que fa a Ben Bernanke, segons Montalvo, “no s’ha d’oblidar que ell ha estat pioner a aplicar polítiques monetàries no convencionals més enllà dels tipus d’interès, una cosa a què el seu antecessor en el càrrec, Alan Greenspan, no s’hagués atrevit mai”.
A les motivacions oficials, la Reial Acadèmia Sueca de Ciències va destacar que els treballs dels guanyadors han millorat significativament la comprensió del paper dels bancs a l’economia durant les crisis financeres, així com la importància de “per què és vital evitar els col·lapses bancaris”.“Les idees dels premiats han millorat la nostra capacitat per evitar crisis greus i rescats costosos”, va indicar Tore Ellingsen, president del Comitè del premi en Ciències Econòmiques.
Tot i que el guardó no se li concedeix pel seu paper quan va estar al comandament de la Fed, com a president del banc central dels EUA, Ben Bernanke va abaixar tipus a nivells històrics i es va llançar a la compra de bons del Tresor dels Estats Units, cosa que va permetre que la recessió
El model DiamondDybvig ha tingut molta influència a l’hora d’avaluar els riscos bancaris
dels Estats Units no fos duradora. Però, igual que molts d’altres, Bernanke tampoc no va saber veure la magnitud de la crisi que s’estava acostant. En aquest sentit, se sol citar la seva cèlebre frase del maig del 2007, que diu: “No veig que els problemes en el mercat de derivats de les hipoteques afectin l’economia real”. El setembre del 2008 l’entitat Lehman Brothers va fer fallida sota el pes dels actius hipotecaris tòxics.
Menys teòriques i més pràctiques han estat les aportacions dels altres dos premiats. En efecte, el model Diamond-Dybig (publicat el 1983, quan tots dos amb prou feines s’acostaven als 30 anys) és molt utilitzat a la banca, perquè serveix per analitzar els criteris necessaris perquè el sector eviti situacions de pànic bancari, fugides de dipòsits i crisis financeres.
I, de passada, també farà que un se senti confiat que sempre trobarà un taxi a la parada enmig de la nit. ●