La Vanguardia (Català-1ª edició)
ESPORTS SENSE FRONTERES El fibló de les vespes La ruïna dels Wasps i el Worcester enfosqueix el rugbi anglès
Sam Wallace, comentarista de futbol de The Daily Telegraph, ha qualificat d’“apocalíptiques” les finances del Barcelona, i diu que, en cas de tractar-se d’una empresa qualsevol d’un país qualsevol, amb aquest nivell de deute en comparació als ingressos, palanques o no palanques, faria temps que hauria estat declarada en fallida. I si fos un país, assenyalen d’altres, hauria estat intervingut com Grècia pel Fons Monetari Internacional, o seria objecte d’un corralito com en temps l’Argentina.
A ningú no se li ha acudit a Anglaterra fer la comparació, però la fugida cap endavant econòmica del Barça és semblant a la de la llibertària nova primera ministra britànica Liz Truss. La recepta de la líder tory és creixement tant sí com no per sortir del pou, pastant deute que pagaran generacions futures i costa més finançar ara que els interessos pugen. La de Laporta són fitxatges per comprar il·lusió, omplir l’estadi, vendre samarretes i guanyar títols. Però les dues fórmules pengen d’un fil. La de Downing Street ha rebut un revés dels mercats, mentre que el club blaugrana va patir de valent per poder inscriure els seus nous jugadors. La llei dels números, per molt que s’endolceixin, és inexorable.
Liz Truss ofereix per calmar els inversors retallades en educació, sanitat i fins i tot subsidis socials, el Barcelona espera el moment que se’n vagin Busquets, Alba i Piqué perquè la massa salarial –el doble que la del Manchester City– sigui més assumible, i compta amb l’eventual naixement de la Superlliga europea (segons l’opinió de Wallace i altres cronistes, la seva única salvació possible).
Els Worcester Warriors i els Wasps (vespes), equips de rugbi anglesos, no tenen el poder de l’economia britànica o blaugrana. El primer ha estat suspès de la lliga per no tenir diners ni per pagar els sous de jugadors i empleats, ni les corresponents assegurances mèdiques en cas de lesions i accidents, mentre que el segon té fins dilluns per trobar dos milions i mig d’euros que deu a Hisenda, i no gaire més per tornar 40 milions als accionistes que van comprar bons per finançar el trasllat a Coventry i l’adquisició del seu propi estadi, amb hotel i casino.
Mentre que la selecció anglesa és una de les millors del món i sempre és una de les favorites a guanyar els grans trofeus, el panorama econòmic pel que fa a clubs és desolador, sobretot en comparació amb la puixança del rugbi a França. Les vespes del Wasps s’han clavat a si mateixes el fibló enmig d’un suïcidi col·lectiu acumulant un deute de 70 milions d’euros que és poca cosa en comparació amb la del Barça, però sembla que els portarà a declararse en fallida. Això significa (com li ha passat al Worcester) la suspensió de la lliga, i possiblement acabar a la segona divisió. (Els Saracens, tres vegades campions d’Europa, cinc d’Anglaterra i actuals líders, també van ser relegats fa un parell d’anys per haver violat els límits salarials i haver incorregut així en competència deslleial.)
Deia Oscar Wilde que perdre un dels pares és mala sort, però perdre’ls tots dos pot semblar negligència, i la lliga anglesa (Gallagher Premiership), que va començar la temporada amb catorze equips, ja s’ha quedat sense un (el Worcester) i està
Excampions d’Europa, els Wasps tenen fins dilluns per pagar 2,5 milions d’euros que deuen a Hisenda
en perill de quedar-se sense un altre (els Wasps, un dels seus històrics). Mentrestant, al més modest Ealing, del barri de l’oest de Londres, perfectament solvent, les autoritats li veten l’ascens a primera malgrat que s’ho ha guanyat sobre el terreny de joc perquè el seu estadi és massa petit. Unes lleis per a rics i unes altres per a pobres, en el futbol, en el rugbi i en la política. ●