La Vanguardia (Català-1ª edició)
Neurones humanes implantades en cervells de rates en controlen les accions
Els organoides del sistema nerviós facilitaran la investigació neurològica El rànquing THE situa la UB, la UAB i la UPF entre les 200 millors del món
Investigadors de la Universitat de Stanford (EUA) han implantat organoides de cervells humans en rates, amb què han aconseguit modular amb èxit el comportament dels rosegadors.
Aquests organoides, que són models simplificats i miniaturitzats d’una part del cervell, poden convertir-se en una eina important per investigar el desenvolupament del cervell, les causes de malalties neurològiques i possibles tractaments. A més, poden ajudar a reduir l’ús d’animals necessaris per a la investigació.
A partir de cèl·lules mare humanes, els científics han generat al laboratori els organoides de cervell. Segons les dades presentades ahir a la revista Nature, els han implantat al còrtex somatosensorial, l’àrea cerebral encarregada de processar els senyals sensorials en rosegadors nounats.
Vuit mesos després els organoides no només s’havien integrat bé al cervell de les rates i havien generat noves connexions amb cèl·lules dels rosegadors, sinó que, a més, havien estat capaços de canviar el comportament dels animals.
Des que fa gairebé una dècada es va descobrir com crear organoides de cervells a partir de cèl·lules mare, investigadors de tot el planeta han conreat als seus laboratoris aquests organoides amb l’objectiu d’intentar comprendre millor com es desenvolupa el sistema nerviós, així com la causa, origen i desenvolupament d’algunes malalties neurodegeneratives i psiquiàtriques.
Tot i que fer servir aquestes estructures tridimensionals ha permès avenços significatius i, en alguns casos, fins i tot substituir l’ús d’animals en alguns experiments, també presentaven limitacions importants que no permetien reproduir l’enorme complexitat del cervell. Un dels més importants era la falta de connexions neuronals entre els organoides i el cervell dels animals als quals s’implantaven.
Per resoldre aquest escull, els investigadors de Stanford han conreat organoides de cervells a partir de cèl·lules mare humanes sanes i els han implantat al còrtex somatosensorial de rates dos dies després de néixer. Aquesta zona del cervell s’encarrega de rebre els estímuls sensorials de l’entorn, com per exemple vibracions als bigotis de l’animal.
D’aquesta manera, els investigadors han pogut estudiar com es desenvolupaven les cèl·lules humanes trasplantades i la seva funció in vivo. Han vist que les neurones maduraven i establien connexions i sinapsis amb les neurones de les rates. També han observat una cosa que no passava quan conreaven els organoides en plaques al laboratori, i és que apareixien un tipus de cèl·lules immunes pròpies del cervell, les micròglies.
“Aquest sistema ha demostrat ser útil per estudiar els efectes de les mutacions genètiques relacionades amb malalties”, va afirmar en roda de premsa Pasça. “Obre la porta a fer experiments com trasplantar cèl·lules d’un pacient en un costat del cervell de la rata i cèl·lules d’un individu sa a l’altre costat per identificar diferències”, va afegir.
Finalment, i per comprovar si les neurones humanes podien modular o canviar el comportament de les rates, Pasça i el seu equip van generar organoides a partir de neurones humanes que contenien una proteïna que les feia sensibles a la llum blava. Van trasplantar els organoides de cervells a les rates i després de 150 dies, durant els quals les van entrenar per obtenir una recompensa, en aquest cas aigua, els científics van activar les neurones fotosensibles mitjançant fibra òptica i van estimular els animals a canviar el seu comportament per aconseguir una recompensa. ●
Les universitats de Barcelona (UB), Autònoma de Barcelona (UAB) i Pompeu Fabra (UPF) figuren entre les 200 institucions acadèmiques més ben valorades del món, segons la classificació de The Times Higher Education 2023, que analitza cada any l’activitat docent dels centres d’educació superior.
Les universitats d’Oxford (Regne Unit), Harvard (Estats Units) i Cambridge (Regne Unit) encapçalen, per aquest ordre, aquesta classificació mundial, després d’analitzar 1.799 universitats de 104 països i regions, 137 més que l’any passat. El top 10 mundial el completen, per aquest ordre, Stanford, MIT (Massachusetts Institute of Technology), Caltech (Califòrnia Institut of Technology), Princeton, Berkeley, Yale i l’Imperial College de Londres.
La UB lidera la classificació entre les institucions docents espanyoles i se situa al lloc 182, per la qual cosa n’ha escalat 11 respecte a l’any anterior. Aquesta universitat també va encapçalar l’últim rànquing de Xangai entre els centres espanyols, però no la classificació del QS, que va liderar la UAB.
La UAB, que figura al lloc 183, i la UPF, al 186, se situen en segon i tercer lloc respectivament entre les espanyoles, al davant de la Universitat de Navarra, que apareix a la forquilla compresa entre les 251-300 millors del món, com el 2021.
Aquesta classificació es basa en una enquesta anual de reputació acadèmica, amb 40.000 respostes, en l’anàlisi de més de 15 milions de publicacions i en dades addicionals que cobreixen l’entorn docent d’una universitat, perspectives internacionals i els seus vincles amb la indústria. ●
L’avenç serà útil per investigar malalties neurològiques i els seus possibles tractaments