La Vanguardia (Català-1ª edició)
Judici de l’Alvia: el directiu d’Adif culpa el maquinista de no haver frenat
Cortabitarte assegura que hi ha 1.800 revolts “iguals o pitjors” que el d’Angrois
Segon dia rellevant al judici per la tragèdia del tren Alvia de Renfe, el 2013, a Santiago. Ahir va declarar l’altre acusat, Andrés Cortabitarte López, excap de seguretat en la circulació d’Adif, després que la setmana passada declarés el maquinista, Francisco José Garzón. Cortabitarte va dir que la seguretat de la ruta i el tren no depenien d’ell, però que la línia era segura i va culpar el maquinista per haver-se “distret”. “Si hagués frenat quatre segons abans, no seríem aquí”, va afirmar.
A Cortabitarte i a Garzón, únics acusats, se’ls imputen les 80 morts i les lesions de 145 passatgers en l’accident. El fiscal demana per a cadascun quatre anys de presó. L’associació de les víctimes creu que falten més acusats al banc dels acusats. Culpa de l’accident Adif, Renfe i el llavors Ministeri de Foment.
El fiscal responsabilitza Cortabitarte per no haver avaluat el risc d’un excés de velocitat eventual ni de la desconnexió en aquell tram del sistema automàtic de frenada dels trens. Però ahir, l’acusat va diluir la seva responsabilitat. Va dir que no hi havia un responsable únic de la seguretat de la línia; que el seu departament “l’únic que fa és a dir que a control i comandament i senyalització s’ha complert la normativa” i que el seu certificat de seguretat “és un més dels vuit que s’emeten”. Va recordar que hi havia altres avaluadors, com ara un d’extern i les empreses.
El directiu va començar nerviós, però va guanyar confiança escudant-se en explicacions tècniques prolixes. Va afirmar que la línia era “100% segura, que si no ho fos estaria tancada i no s’hauria posat en servei”. Va afegir que qui havia de controlar la velocitat era el maquinista, “apte”, que sabia on havia de frenar i tenia el quadre de velocitats establert, però “va incomplir el reglament”. Va atribuir l’accident al fet que el maquinista circulava a més velocitat de la que tocava. Per ell, el revolt estava dissenyat per fer-lo fins i tot als 160 km/h en lloc dels 80 km/h recomanats, però el tren en va entrar més de 190 km/h.
“El que és impensable és que, al lloc més important de la línia, el conductor digui al tren ‘estic bé, pitjant el pedal de l’home mort,
però m’estic distraient, parlant per telèfon’”, va dir. “És impensable parlar 100 segons al punt més important de la línia i en una conversa que no és urgent. Això és il·legal”, va agregar. “Si hagués frenat quatre segons abans, no seríem aquí”, va assegurar.
El fiscal li va preguntar si, al marge del maquinista, no hi hauria d’haver senyals o un canvi de velocitat automàtic al tram quan es passa de la línia d’alta velocitat a la convencional, quan s’entra al revolt d’Angrois. Cortabitarte es va remetre al quadre de velocitats que tenia el conductor i va afirmar que el revolt no és particular, que n’hi ha 1.800 “iguals o pitjors” a la xarxa espanyola. I que hi ha 48 punts a les línies d’alta velocitat (380 a tota la xarxa) de “canvi significatiu de velocitat i no hi ha
L’exresponsable de seguretat declara que la ruta no depenia només d’ell, però que la línia era “100% segura”
“Si hagués frenat quatre segons abans, no seríem aquí”, diu apuntant al conductor
hagut accidents”. Després de la tragèdia, es va regular senyalitzar els punts de canvi de velocitat de més d’un 40%. Cortabitarte va dir que ni es van veure en inspeccions ni els maquinistes van denunciar riscos al lloc. El conductor va declarar el dia 6 que la trucada de feina que va rebre el va distreure, que es pensava que era al túnel anterior i no va frenar abans del revolt on va descarrilar el tren. El judici continuarà el dia 25.