El luxe d’anar al súper

Avui és dissabte, i en moltes llars de casa nostra això és sinònim de dia d’anar a comprar als súpers, colmados, mercats i centres comercials. Abans d’entrar-hi seria bo que resessin un parenostre o s’hi presentessin amb una bona calculadora per enfrontar-se a una dura realitat: els preus de la major part dels aliments bàsics s’han disparat com mai els últims trenta anys, amb augments de dos dígits respecte al 2021. El mateix dia que la inflació semblava contenir-seiarribavaaun8,9%enfront del10,8%dejuliol, el preu del cistell de consum registrava un augment del 14,8% de mitjana. La llista és llarga, però, perquè us en feu una idea, la farina i els cereals han pujat un 39%; les mantegues, un 33%; les pastes, un 30%; els productes de fleca, un 26%; la llet, un 25%, i els ous, un 24%.

L’atenció mediàtica i la del Govern central està en com es pot contenir l’augment dels preus de l’energia, però s’ha colat aquest descontrol en tot el que té a veure amb l’economia bàsica dels ciutadans.

Els sectors afectats es defensen amb l’argument que la pujada de preus es deu a múltiples factors: sequera i pèrdua de collites, més cost de la llum i el gas, combustibles més cars i crisi de subministraments.Totiaixò,noespotdeixardepensarquealgunsintermediaris podrien estar fent l’agost amb l’excusa d’una inflació disparada. Ja va passar quealguns llestoses van aprofitarde lapandèmia per obtenir grans beneficis. Seria bo que l’Executiu pogués establir alguna mena de control d’aquest increment desorbitat de preus.

La mesura proposada per la vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, d’intentar posar un topall al preu dels aliments sembla més complicada d’aplicar. Després del seu primer anunci, va haver d’aclarir que aquesta limitació només es podria assolir per mitjà d’un acord entre les grans distribuïdores d’alimentació i les organitzacions de consumidors, i mai per una imposició “unilateral” des del Govern central. Però alguna cosa caldria fer. Apujar preus és molt fàcil, però les conseqüències per als consumidors més humils són desastroses. Comprar aliments bàsics no hauria de ser un luxe.